CRÒNICa d'ambient
PEP RIERA
Romàntics, ploramiques i durs
EL ROMANTICISME.
En els últims vint anys, en canvi, l'orgull de ser del Barça per fi ha emanat del que passava sobre la gespa. Fins la felicitat d'avui dia amb l'equip que dirigeix Guardiola. El romanticisme d'ara té més a veure amb el fet de tenir un equip amb el nucli dur provinent del planter, amb els valors de què l'ha dotat Guardiola (també l'educació de Rijkaard), amb l'estil de joc que crea admiració... Portar publicitat a la samarreta potser serà menys romàntic, malgrat que s'hi mantingui Unicef. Però el Barça no deixarà de ser més que un club. Perquè això no depèn d'una renúncia, sinó de tota l'acumulació de sentiments al llarg de la història. De com el club ha viscut els temps de derrotes i injustícies i els èxits escassos, i de com amb tot aquest bagatge creu i transmet els valors que impregnen la seva etapa de més èxit. La samarreta sense patrocinador era romanticisme d'un altre temps, però el romanticisme continua i té ara formes més felices en el Barça.
EL PLORANER.
Però l'efecte secundari més sibil·lí del 5-0 ha estat el canvi d'actitud de José Mourinho. La prepotència que havia desplegat des que va arribar a la casa blanca s'ha transformat. El tècnic portuguès conserva la impertinència, però l'escaldada del Camp Nou l'ha convertit en un ploraner. El correctiu va ser molt dur i la seva reacció demostra que estava convençut que tenia la fórmula per derrotar el Barça i en canvi va acabar encaixant la pitjor derrota de la seva carrera. Ara explica faules sobre gats i gossos per fer veure que necessita més fitxatges i amb cara compungida envia un missatge al seu president perquè vagi al mercat. Encara no som a mitja temporada i Mou ja prepara el terreny per si el Madrid es torna a quedar en blanc.
No s'ha de fer cas de tot el que diguin a Madrid. Només prendre'n nota. La temporada és llarga, i tornaran a la càrrega.
EL DERBI.
El que s'ha de celebrar és que el centre d'atenció del derbi sigui el partit i que les directives s'hagin deixat de conflictes infantils. Però, compte, tampoc cal abusar. Tanta cordialitat també pot ser apegalosa. Una mica de rivalitat dialèctica ben entesa també és convenient.
