Passar a la història no és fàcil. Però a vegades encara hi ha coses millors. El Barça de Guardiola passarà a història. Pels títols que va aconseguir el 2009, per la lliga dels 99 punts passada, pels títols que poden caure aquesta temporada... Però aquest any 2010 que ara s'acaba ha estat el del goig del futbol. I per a l'equip, per als jugadors i els tècnics, ha estat també el del retorn de tot el que han donat als aficionats. Als culers, per descomptat. Però també als aficionats del tot el món. Dels més anònims als de més renom. Que Wayne Rooney expliqui que mentre veia el 5-0 del Barça al Madrid es va aixecar del sofà i es va posar a aplaudir davant del televisor és un gest que no té preu per a qui l'ha provocat. «Coleen [la seva dona] va entrar i em va preguntar què estava fent. Però si era el millor espectacle que havia vist mai! Va ser increïble», va explicar al diari The Telegraph. O que milers de culers hagin vist una vegada i una altra el DVD del partit, per tornar a compartir junts tanta, tanta felicitat. El partit passarà a la història, però tenir el privilegi d'haver-ho viscut i percebre les emocions que l'equip ha generat amb aquell partit i tants altres és encara millor. Per als espectadors i també per als protagonistes.

Si el Barça del 2009 s'explica a partir dels títols, el del 2010 s'explicarà a partir del seu futbol. Si el Barça del 2009 s'explicava des de l'expectació, el del 2010 s'explica també des de l'emoció. En el llibre de la història del futbol hi ha les gestes dels equips que van guanyar més títols, però també hi ha lloc per als que van conquerir el cor dels aficionats per la seva manera de jugar a futbol. Comptades vegades per totes dues coses. Tant hi ha el Brasil dels anys seixanta i setanta com la Hongria del 54 i l'Holanda de 1974. El Barça de Pep Guardiola guanya i emociona. I així se'l recordarà. El tècnic català deia al principi als seus jugadors que si no guanyaven títols no quedaria constància del que estaven fent. I l'equip va guanyar tots els títols que va disputar. Però també es recordarà per com ha jugat aquest any 2010, en què també ha guanyat títols memorables, com ara la lliga dels 99 punts. El 5-0 al Madrid de Mourinho és un monument que perdurarà per ell mateix. Un monument que s'ha construït a còpia de molts partits memorables. Potser mai cap equip havia jugat tan bé tants partits seguits i del principi al final. Tanta persistència en la recerca de la perfecció també ha rebut el reconeixement de tenir Xavi, Iniesta i Messi com a finalistes de la Pilota d'Or. Aquesta temporada el Barça és un equip més madur, més competitiu, millor futbolísticament. Més natural a l'hora d'expressar el futbol que Guardiola té dins el cap. És una idea portada a la màxima expressió (o potser encara no). La confirmació que Pep Guardiola no només té una idea de futbol, sinó també el propòsit, el mètode i la determinació de millorar-la i portar-la més lluny perquè el sostre d'avui sigui només el punt de partida de demà. Que el Barça del 2010 prometi èxits i títols no és el més important. I no ho és perquè el més important és el pròxim partit, perquè l'equip ha convertit cada cita en una ocasió que pot ser memorable. Fins que un dia el pròxim partit sigui una final i els títols caiguin com fruita madura. Els temps canvien per als barcelonistes. Abans s'havia d'esperar al final de temporada per poder tenir l'ocasió de celebrar algun títol, ara cada partit és una trobada amb la felicitat. De celebrar la història s'ha passat a viure-la intensament en el present.