Ja fa temps que no ens mamem el dit i som prou conscients que aquella màxima de l'esperit olímpic que deia que «l'important és participar» queda molt bé però que en la realitat ha quedat substituïda per «l'únic que importa és guanyar». Fins al punt que hi ha esportistes i preparadors que es passen l'antiga màxima per folre del xandall i són capaços de fer trampes amb el dopatge per aplicar la nova veritat de guanyar com a únic objectiu. Però no és de dopatge del que volia parlar, tot i que amb l'operació Llebrer ja tenim un nou episodi miserable que està arrasant els atletes més destacats de l'atletisme espanyol. Sí que volia parlar d'esport espanyol, d'esperit esportiu espanyol. Hem rebut a la redacció el número 72 de la revista del Comitè Olímpic Espanyol, Olimpia, corresponent al mes de desembre. A la portada, sobre una foto d'aficionats celebrant la victòria de la selecció espanyola al mundial de futbol de Sud-àfrica, un títol gros: Soy español, ¿a qué quieres que te gane? I un subtítol: La afición vibra con los campeones españoles. Quedem-nos amb el títol, i pensem que la revista és del Comitè Olímpic Espanyol, encara que ja es veu d'entrada que és més espanyol que olímpic. Alguns podem acceptar, encara que sigui com una fatalitat, que el més important ja no sigui participar i que sigui guanyar. Si més no, perquè també hi ha maneres belles de guanyar, com va ser el cas de la selecció de Del Bosque, amb l'estil a què ens ha acostumat el Barça i amb una bona colla de jugadors blaugrana, als quals, per cert, escau ben poc un eslògan tan prepotent i antiesportiu com aquest «Soy español, ¿a qué quieres que te gane?». Que els espanyols mai no han sabut perdre, ja era una veritat contrastada. Coneixent-los, també era previsible que no sabessin guanyar, i ara que han recollit uns quants èxits s'ha comprovat. Si els dipositaris de l'esperit olímpic titulen la seva revista d'aquesta manera, què es pot esperar de la xusma (si és que no són el mateix) en el que en tots els balanços de l'any esportiu han anomenat 2010, el año de España. El triomf de la selecció espanyola a Sud-àfrica va ser merescut i brillant, el mallorquí Rafa Nadal ha excel·lit més que mai, el català Pau Gasol és l'emblema espanyol a l'NBA, el també mallorquí Jorge Lorenzo i els catalans Toni Elias i Marc Màrquez han dominat el mundial de motociclisme, a més d'altres èxits en altres esports. Però, menys prepotència. I més respecte a esportistes com ara Usain Bolt, David Rudisha, Blanka Vlasic, Haile Gebrselassie, Sebastian Vettel, Sébastien Loëb, Michael Phelps... i a tots els que, sent més modestos i no guanyen, participen amb més dignitat en qualsevol esport i en qualsevol competició.