VIOLACIÓ DE 24 SEGONS
JORDI PLÀ COMAS
De desconsiderats
Sincerament, hi ha qui no va al·lucinar la setmana passada quan va saber de l'intent de l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) d'impedir la celebració dels partits que hi havia programats pel diumenge passat, 2 de gener?
Deixant de banda el ridícul fet presentant la demanda contra la lliga de futbol en una sala de l'Audiència, la social, incompetent en l'afer, i per molt que en el conveni col·lectiu signat entre els jugadors i els clubs s'hi llegeixi que el 2 de gener no es preveu com a dia laborable, no era per posar-se les mans al cap una acció com aquella? Primer perquè de les poques coses que se saben dels calendaris esportius de les lligues espanyoles en general i del futbol en particular són els dies que hi haurà jornada –és a dir, fet el sorteig a l'estiu ja se sabia que aquest dia hi havia partit–. Després, i aquí anem, perquè un cop més la vergonya aliena no va impedir constatar que n'hi ha que d'allò del tots som iguals però alguns ho són més que d'altres en van tornar a fer dogma.
És per posar-se les mans al cap, dèiem, que el col·lectiu de treballadors més privilegiats actualment es queixi per haver de jugar l'endemà de cap d'any. Adulats i ensabonats allà on van, amb la màxima quota d'espai dia sí i dia també a diaris, ràdios, televisions i pàgines d'internet, és una desconsideració a la cada dia més miserable condició humana que paios que ingressen pornogràfiques quantitats de diners per tocar-la un màxim de 120 minuts al dia i que generalment fan més de 30 dies de vacances a l'any –llevat dels que són convocats per les seleccions i un altre cop lascivament remunerats– muntin un circ perquè han de fer la seva feina el dia 2 de gener. És, a més, no entendre en quin món viuen –fet que demostren sovint, diguem-ho tot–, ignorar que si algú els paga els milions que els paga és perquè la seva feina és espectacle abans que esport i que com a tal, quan més audiència pot tenir és en dies festius, amb famílies senceres sense més obligacions que l'oci i el gaudi.
A Anglaterra només els falta inventar una cup de les seves per a la nit de Nadal i una altra per a la de cap d'any. En l'NBA fa 15 temporades que hi juga Kobe Bryant, i aquest mateix jugador, que és el més ben pagat de la lliga perquè és el millor, ja ha jugat en la seva carrera 13 partits el dia 25 de desembre. L'ACB va programar, igual com va fer la temporada passada i com farà la propera, un Barça-Madrid per tancar l'any perquè és l'única manera de superar el milió d'espectadors en la retransmissió. Un Barça campió d'Europa que el dia 1 de gener va haver de viatjar per jugar el dia 2 al migdia un altre partit de lliga. Passa tot això, i passa que els equips de LEB Or per un sou quasi tan insignificant –si és que el cobren– com la mateixa condició humana arriben a casa el dia 30 després de jugar i fer X cents quilòmetres en autocar i s'entrenen el dia 1 per preparar la següent jornada, mentre uns individus que en la majoria dels casos han fet vacances des del 20 de desembre ploren perquè han de jugar el dia 2. Per flipar.