Mai a Madrid s'havien preocupat tant del Barça com aquesta setmana. Gràcies, de tot cor, però no calia tant. La caverna mediàtica està preocupada i fins i tot indignada perquè Iniesta, un blaugrana, no va guanyar la Pilota d'Or unificada, la primera de la seva espècie. El cert és que el que menys els preocupa és que el manxec sigui jugador del Barça. El que els cou veritablement és que va fer el gol amb què la roja es va endur, amb tot el mereixement, el mundial. I la nova Pilota d'Or, amb els seus defectes i virtuts i els favoritismes personals que pugui tenir cada aficionat i que són legítims, ha premiat el concepte global de futbol del Barça parit a partir d'una filosofia definida i amb un treball de planter que simbolitza la Masia.

Al meu entendre, hi ha hagut molta gent que ha fet el ridícul denunciant una conxorxa antihispànica que fa riure. Si existís realment, la FIFA hauria permès que Espanya guanyés el mundial? Un sol arbitratge malparit en un partit igualat t'ensorra en un mundial. En la Pilota d'Or voten els periodistes de France Football i també els seleccionadors de totes les seleccions del món i els capitans d'aquestes seleccions. Pensar que Joseph Blatter ha aconseguir orquestrar-ho tot plegat perquè Iniesta no guanyi és pixar fora de test. Sense la unificació amb el FIFA Word Player, l'antiga Pilota d'Or de France Football se l'hauria endut l'holandès Snejder seguint el model ja implantat d'èxits del 2010 en referència als títols obtinguts. El que veuen molts tècnics i entrenadors que no estan tant al cas del futbol europeu són els grans gols de Messi que passen les televisions cada setmana, i n'ha fet un cabàs. A mi, per exemple, m'hauria agradat que guanyés Xavi i no em queixo. Per què? Perquè és català i hauria fet gràcia que un català se l'endugués, perquè tindrà menys oportunitats de guanyar-la perquè és més veterà i perquè és la peça bàsica que defineix l'estil de joc del Barça, el motor, l'ànima. Admeto, però, que l'argentí és el millor jugador del millor equip del món. Evidentment que cada un d'ells tres tenia ganes de ser l'escollit, només faltaria, però en cap moment es va veure que la rivalitat per endur-se el trofeu traspassés els límits de la normalitat, com també van insinuar des de Madrid. En l'avió, durant la tornada, Messi va fer un brindis elogiant els seus dos companys i va tancar qualsevol intent de polemitzar. Messi, Iniesta i Xavi, en definitiva, van saber guanyar i perdre sense vessar-la i van demostrar la mateixa complicitat que tenen quan maregen els rivals amb els seus rondos al mig del camp.