Gràcies, però no calia tant

Mai a Madrid s'havien pre­o­cu­pat tant del Barça com aquesta set­mana. Gràcies, de tot cor, però no calia tant. La caverna mediàtica està pre­o­cu­pada i fins i tot indig­nada perquè Ini­esta, un blau­grana, no va gua­nyar la Pilota d'Or uni­fi­cada, la pri­mera de la seva espècie. El cert és que el que menys els pre­o­cupa és que el man­xec sigui juga­dor del Barça. El que els cou veri­ta­ble­ment és que va fer el gol amb què la roja es va endur, amb tot el merei­xe­ment, el mun­dial. I la nova Pilota d'Or, amb els seus defec­tes i vir­tuts i els favo­ri­tis­mes per­so­nals que pugui tenir cada afi­ci­o­nat i que són legítims, ha pre­miat el con­cepte glo­bal de fut­bol del Barça parit a par­tir d'una filo­so­fia defi­nida i amb un tre­ball de plan­ter que sim­bo­litza la Masia.

Al meu enten­dre, hi ha hagut molta gent que ha fet el ridícul denun­ci­ant una con­xorxa anti­hispànica que fa riure. Si existís real­ment, la FIFA hau­ria permès que Espa­nya guanyés el mun­dial? Un sol arbi­tratge mal­pa­rit en un par­tit igua­lat t'ensorra en un mun­dial. En la Pilota d'Or voten els peri­o­dis­tes de France Foot­ball i també els selec­ci­o­na­dors de totes les selec­ci­ons del món i els capi­tans d'aques­tes selec­ci­ons. Pen­sar que Joseph Blat­ter ha acon­se­guir orques­trar-ho tot ple­gat perquè Ini­esta no gua­nyi és pixar fora de test. Sense la uni­fi­cació amb el FIFA Word Player, l'antiga Pilota d'Or de France Foot­ball se l'hau­ria endut l'holandès Snej­der seguint el model ja implan­tat d'èxits del 2010 en referència als títols obtin­guts. El que veuen molts tècnics i entre­na­dors que no estan tant al cas del fut­bol euro­peu són els grans gols de Messi que pas­sen les tele­vi­si­ons cada set­mana, i n'ha fet un cabàs. A mi, per exem­ple, m'hau­ria agra­dat que guanyés Xavi i no em queixo. Per què? Perquè és català i hau­ria fet gràcia que un català se l'endugués, perquè tindrà menys opor­tu­ni­tats de gua­nyar-la perquè és més veterà i perquè és la peça bàsica que defi­neix l'estil de joc del Barça, el motor, l'ànima. Admeto, però, que l'argentí és el millor juga­dor del millor equip del món. Evi­dent­ment que cada un d'ells tres tenia ganes de ser l'esco­llit, només fal­ta­ria, però en cap moment es va veure que la riva­li­tat per endur-se el tro­feu tras­passés els límits de la nor­ma­li­tat, com també van insi­nuar des de Madrid. En l'avió, durant la tor­nada, Messi va fer un brin­dis elo­gi­ant els seus dos com­panys i va tan­car qual­se­vol intent de pole­mit­zar. Messi, Ini­esta i Xavi, en defi­ni­tiva, van saber gua­nyar i per­dre sense ves­sar-la i van demos­trar la mateixa com­pli­ci­tat que tenen quan mare­gen els rivals amb els seus ron­dos al mig del camp.