Tarragona sabrà avui si té possibilitats d'organitzar els Jocs Mediterranis el 2014 o el 2013 o si ja opta definitivament als del 2017 o, si perdés, els del 2021 com era la idea inicialment prevista abans que els grecs comencessin a fer figa. Els titubejos de Vólos i Larissa 2013 i la crisi econòmica han fet trontollar la candidatura hel·lena, que avui es podria estimbar definitivament a París en la reunió extraordinària del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis. És evident que uns Jocs Mediterranis es demanen per dotar una ciutat d'equipaments esportius que difícilment podria assumir, perquè, l'altre vessant, la repercussió mediàtica de les competicions, és molt relativa. Només cal veure l'estadi de l'Almeria, imponent a tocar del port i amb pista d'atletisme, o el segon pavelló, el Moisés Ruiz, que es va construir per a aquests Jocs, entre d'altres infraestructures. Sempre hi ha, a més, la il·lusió de fer uns gran Jocs i d'enlluernar amb la millor organització, la millor vila olímpica per als atletes, etc. Si Tarragona ha de córrer i organitzar els Jocs el 2014 o el 2013 en comptes del 2017 se'n sortirà, però lògicament no podrà tirar endavant el mateix projecte. Per exemple, haurà de remodificar la seva pròpia vila olímpica i reformular altres aspectes, tot i que se sent preparada per assumir-ho i així ho va manifestar al comitè internacional fa un any quan l'organisme va temptejar la candidatura. Tarragona fa bé de no renunciar als possibles Jocs Mediterranis de l'emergència perquè aquestes coses són com queixar-se dels àrbitres a la FIFA o la UEFA. Les factures acaben arribant i mai saps d'on et baixen. Els grecs encara bo que tindran l'excusa de la crisi. Lògicament, la retirada del suport del govern ha estat la clau de tot plegat, però la candidatura s'havia repenjat massa i no ha fet els deures i tot fa pensar que els Jocs seran o haurien estat justets. Els Jocs de referència dels darrers anys els va organitzar precisament Almeria el 2005. De fet, ningú no reclama a cap ciutat que hagi de ser candidata obligatòria. És una qüestió voluntària i si una ciutat s'involucra en el projecte ha de tenir ben clar de quin mal ha de morir. Els grecs no s'ho imaginaven i avui només un miracle els pot salvar, tot i que també és cert que per al CIJM no serà gens agradable revocar uns Jocs, ja que mai fins ara ha hagut de retirar l'organització a una ciutat. Això sí, dubto que el comitè internacional estigui disposat a gratar-se la butxaca per rescatar els hel·lens quan ja sap, tot i que no està escrit enlloc, que Mersin, Rijeka, Alexandria i Trípoli estaran disposats a fer el gest i córrer per salvar els mobles i per evitar factures.