Opinió

AVALL QUE FA BAIXADA

JORDI PRAT

Trajectòries llargues, casos comptats

No s'esti­len car­re­res exten­ses en el fut­bol actual. La pre­co­ci­tat, cada dia més accen­tu­ada, per emer­gir a l'elit i el des­gast que suposa man­te­nir-s'hi –tant men­tal com físic– aca­ben ero­si­o­nant la gran ambició de l'espor­tista fins al punt de fer-lo desis­tir de com­pe­tir al més alt nivell quan supera de poc la tren­tena. De casos de fatiga com­pe­ti­tiva molt pre­ma­tura, n'hem vis­cut de prop aquí a Cata­lu­nya, veient com Thi­erry Henry (33 anys) i Rafa Márquez (31) han mar­xat aquest estiu cap a la lliga nord-ame­ri­cana. Cap d'ells, almenys pels senyals que trans­me­ten, allar­ga­ran gaire la seva tra­jectòria.

Sem­pre, però, aflo­ren casos aïllats. A punt de com­plir 39 anys, Vitor Borba Fer­reira, Rivaldo, con­ti­nua exhi­bint la seva esquerra pre­ci­o­sista, des de fa uns dies lluint la samar­reta del São Paulo. Admeto que em costa apel·lar a l'objec­ti­vi­tat per par­lar d'un juga­dor dife­rent, d'una classe inqüesti­o­na­ble. D'un bra­si­ler capaç d'inven­tar una xilena diabòlica i gene­rar un estat d'èxtasi al bar­ce­lo­nisme –i només supo­sava la clas­si­fi­cació per a la Cham­pi­ons– que, una dècada després, només ha pogut superar el gol d'Ini­esta a Stam­ford Bridge. Com tants altres, va mar­xar per la porta del dar­rere de can Barça, ene­mis­tat amb Van Gaal i, com tants d'altres, li va cos­tar tor­nar a tro­bar el seu lloc. Repu­diat al Milan, va haver de tor­nar al Bra­sil (Cru­zeiro) per tor­nar a recu­pe­rar sen­sa­ci­ons a Grècia (Olym­piacòs i AEK d'Ate­nes). Vivint en l'abundància econòmica com ho havia fet els últims anys en el Bunyodkor uzbek, encara ha tro­bat la moti­vació per enge­gar una nova aven­tura al São Paulo. No ha anat a bus­car una reti­rada dau­rada, sinó a com­pe­tir i gua­nyar. Com ha fet sem­pre, amb el grau de pro­fes­si­o­na­li­tat i ètica de tre­ball que l'ha acom­pa­nyat durant la seva car­rera i sense el qual ja seria lluny de tot el que és el pro­fes­si­o­na­lisme. «M'agrada jugar i entre­nar-me», va etzi­bar, just després de mar­car un golàs en el debut amb el seu nou equip, a l'estadi Morumbí.

Rivaldo és d'aquells juga­dors obses­si­o­nats amb el fet que el record del pre­sent no pugui tacar una bri­llant tra­jectòria, i tre­ba­lla perquè així sigui. Per això, jugui en la Cham­pi­ons o en un cam­pi­o­nat menor com el bra­si­ler, actua amb la mateixa seri­o­si­tat i rigor. No poden dir el mateix altres exblau­grana que també com­par­tei­xen car­tell en la lliga bra­si­lera. Ele­ments als quals el des­gast fora del camp ha anat pas­sant fac­tura. Deco, ara lesi­o­nat, s'ha diluït en la medi­o­cri­tat, i Ronaldo, tot i que encara fa gols com si fos­sin xur­ros, exhi­beix un sobrepès tan alar­mant que fa invi­a­ble pen­sar que pot jugar un parell d'anys més. I l'últim, Ronal­dinho, una estre­lla apa­gada pels seus pro­pis vicis. Exem­ples a no seguir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)