A la pell de brau, el món i l'entorn del futbol és Cal Matrix, pura realitat virtual, al·lucinació sistemàtica. Quan no t'esborren un jugador de la infografia, ai, per veure si cola i manipulen milions d'ànimes, es declaren avergonyits, vés per on, aquells mateixos directors inventors de villaratos pels que reben copets a l'esquena del poder al que serveixen com petaners. I es declaren periodistes honestos, els paios. El penediment els dura menys que una ressaca, perquè a l'endemà són capaços de traure Maradona, Ibrahimovic, els baguls de la Piquer, Millán-Astray o un ull de falcó ben guerxo que tira les línies tortes, si amb això justifiquen l'abast de les seves fanàtiques dèries, consistents, al cap i a la fi, en demostrar a la parròquia afí que el món va com va perquè el Madrid ja no venç de carrer. I fins aquí podíem arribar. Si les masses es revolten a causa del Facebook i ja no ens creuen quan proclamem si és fora de joc o no, més val fer cas al calendari maia i que peti tot pel 2012. Ja ho diu Mourinho: conspiren fins i tot per traçar el calendari. Que perversos!

Un altre periodista, el polonès Kapuscinski, escrigué un llibre dedicat a la guerra del futbol, l'engegada per Hondures i el Salvador a partir de les batalles veïnals per una plaça al mundial de Mèxic 70. Tres milmorts i 300.000 desplaçats costà aquest episodi, avui recordat gairebé de broma per significar la importància del futbol. Aquí, si la gent s'ho pren tan tremendament, no estranya tampoc l'augment de la voluntat independentista dels catalans quan els estudis indaguen per les relacions amb l'Estat. La pregunta, però, que mai no faran els enquestadors és el percentatge de gent convençuda per la insòlita via del futbol, que obre ulls tapats d'altres maneres. Per Nadal, més d'un partit sobiranista hauria d'enviar a Madrid paneres, cava, neules i altres especialitats nostrades a força de periodistes allà residents. Ells aconsegueixen alló que líders, economia, dèficit fiscal, història o mil altres arguments no han estat capaços. Al final, el Barça durà l'ensenya de l'alliberament nacional com ja n'ha portat abans d'altres. Tornarem a ser, com és costum del país, un cas únic al món. I tot gràcies a la tossuderia aliena. Només ens hi tornem quan burxen a base de bé.