La lliçó de Cesc

Cesc Fàbre­gas hau­ria pogut fer dimarts al Camp Nou el par­tit de la seva vida, con­duir l'Arse­nal a una clas­si­fi­cació sonada i enviar un mis­satge de lec­tura doble. Eli­mi­nant el Barça amb una con­tri­bució deci­siva del d'Arenys, a Lon­dres ningú no hau­ria tin­gut cap raó per recri­mi­nar-li que vul­gui mar­xar al club del qual va sor­tir, i a Bar­ce­lona, el cop de l'adéu en la Cham­pi­ons hau­ria tro­bat un petit con­sol en la con­fir­mació que ell és la peça angu­lar que cal al Barça per asse­gu­rar la con­tinuïtat d'un estil de fut­bol. A Cesc, però, li va sor­tir tot al revés. Va dei­xar empi­pada l'afició de l'Arse­nal i va mar­xar de l'estadi xiu­lat per una part no anecdòtica de bar­ce­lo­nis­tes, uns xiu­lets que, com el mis­satge que Cesc hau­ria pogut dei­xar, també són de lec­tura doble: aquell pas­sat en què se'n va anar perquè creia més en el seu progrés que en el del Barça, aquest futur en què vol tor­nar perquè ara la seva pro­jecció demana títols, que són un hàbit al Camp Nou i una qui­mera a l'Emi­ra­tes. L'endemà del que no va ser el par­tit de la seva vida, a Lon­dres tenen motius per creure que el capità de l'Arse­nal va jugar pen­sant massa en el Barça, i en el bar­ce­lo­nisme crei­xen els dub­tes de si aquest és un fit­xatge real­ment neces­sari. Si Cesc aterra al Camp Nou, es dóna per fet que amb l'ADN Barça en farà prou per posar-se al nivell de l'equip, però li cal­dran també la humi­li­tat i la capa­ci­tat d'apre­nen­tatge que ha tin­gut Masc­he­rano i que està tenint Afe­llay. Assu­mint la res­pon­sa­bi­li­tat en el pri­mer gol del Barça i adme­tent que dimarts va viure un dels pit­jors moments de la seva car­rera, Cesc haurà tret alguna lliçó de la visita al Camp Nou, però la lliçó més impor­tant és la que hem d'extreure des d'aquí. No és cap error haver-li pen­jat a Cesc l'eti­queta de relleu natu­ral de Xavi, però cal dis­so­ciar entre garan­tir la con­tinuïtat d'un estil i man­te­nir el mateix nivell d'excel·lència. L'actual s'ende­vina irre­pe­ti­ble. Raó de més per gau­dir-ne.