a l'alça

EL CAP BEN ALT. El constant atac frontal que rep cada dia també el Barça va tenir en el partit al camp del Sevilla motiu per fer emprenyar els barcelonistes, per unes quantes apreciacions de l'àrbitre Pérez Lasa sens dubte criticables. En comptes de deixar anar la llàgrima fàcil, Guardiola, al capdavant del discurs, ha tornat a donar una lliçó de comportament, rere la qual també hi ha els jugadors.

Ja ha quedat definida la graella dels aspirants a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. Si tots els mitjans de comunicació es prestessin a difondre idees i a no generar la perversió que només interessa l'amiguet s'ajudaria molt a entendre moltes coses d'aquest món fosc. Encara hi ha temps abans de les votacions per corregir actituds impròpies en la professió i en democràcia, perquè de vegades no s'entén què és el que es necessita per ser visible en els mitjans. Diners, la promesa d'una quota...?

En aquestes darreres setmanes, poc o gens hem sabut d'alguns aspirants i tot d'altres. Sospitós, tot plegat. També hem tingut l'aparició de la vella guàrdia. És el cas de Jaume Roura, que a través d'un gabinet de comunicació va llançar una proposta inadmissible; aquests tripijocs i martingales de: «Entre uns quants ens ho fem tot, ens repartim el pastís i ens saltem les eleccions.» Però, què carai és això? A aquest nivell d'indecència estan disposats alguns a sotmetre la federació catalana per assolir el poder? Les eleccions sempre són una garantia. Potser no és perfecte, però és el millor sistema que coneixem i els demòcrates hi creuen. Fa anys, alguns van pretendre un fet semblant al voltant del Barça amb el lideratge mai cohesionat de Lluís Bassat. La vergonya alinea ho va impedir. A la federació, per sort, ha passat el mateix. Pensaments com aquests haurien de generar incompatibilitat immediata amb els que els promouen.

A partir de demà, ja convertits en candidats amb els avals dels clubs, dels aspirants a la presidència s'espera el millor d'ells i dels seus col·laboradors, i que pensin que després del terratrèmol la federació necessita anys de serenor i cohesió. Jordi Casals, Jaume Llauradó i Andreu Subies tenen una oportunitat immillorable per fer de l'entitat una casa digna, oferint el millor d'ells mateixos, sense trampes i amb la voluntat de servir.

Respecte al darrer aspirant, imaginem que tindrà ben lligada la solució al problema de la incompatibilitat que se li presenta per ostentar un càrrec polític, fet sobre el qual quan va ser el moment la mateixa federació hauria d'haver actuat i, per desconeixement o mandra, no va atendre aquesta greu situació que origina l'article 146 del decret 58/2010 que regula les entitats esportives a Catalunya.

Si Subies sabia o no quan va ser directiu que el seu càrrec en la federació era incompatible amb ser regidor de l'Ajuntament de Benavent de Segrià ho desconeixem. Com a vicepresident primer, hauria optat a la presidència en el cas de l'adéu de Casals. Per la incompatibilitat de la situació, res del que hagués fet hauria valgut.

de baixada

SANCIÓ PER A MOURINHO. El futbol espanyol hauria d'activar el mecanisme per sancionar l'entrenador del Madrid, José Mourinho. És inadmissible aquest comportament que cada dia està incitant a la violència. No s'entendria d'una altra manera que un altre tècnic és lliurés d'una greu sanció si plantegés una estratègia de plors i amenaces com les dels portuguès cada cop que obre el bec.