Des que es produeixen els emparellaments d'una eliminatòria –en aquest cas la dels quarts de final de la lliga de campions– es confeccionen un munt d'anàlisis per determinar les claus que podrien explicar per què el triomf es pot decantar cap a un equip o cap a l'altre. Hi ha mil i un elements per escrutar i arguments per defensar i rebatre. Alguns més determinats i d'altres més secundaris, que a vegades acaben sent transcendentals. És el que els entrenadors i jugadors en diuen «petits detalls». Doncs si entrem en aquest estudi parcial, un dels aspectes que m'agradaria prioritzar és el de la zona central de la defensa dels vuit classificats. No es tracta der fer cap premonició ni dogmatitzar. A vuitens, per exemple, ja va quedar clar que dos equips febles en l'eix defensiu (el Bayern i el Schalke) van tenir destins diferents. El primer va jugar contra un equip que no perdona (l'Inter) i va caure eliminat, mentre que l'altre va veure com el València desaprofitava totes les ocasions de gol que li va concedir i continua endavant. Senzillament es tracta només de fer un exercici que pot servir de guia, l'aportació d'un element més. Així doncs, si analitzem els emparellaments tenint en compte les prestacions dels centrals podem assenyalar l'equip cap al qual es decanta la balança i comprovar després si coincideix amb els que superen l'eliminatòria. Segurament les més desnivellades serien la que enfronta al Real Madrid amb el Tottenham i l'Inter amb el Schalke. La parella que presenta el club londinenc (Gallas i Dawson) està molt per sota, tant en contundència, col·locació, agressivitat, sortida de pilota i aportació en atac, de la que posarà al camp l'equip de Mourinho amb Pepe i Carvalho. La mateixa inferioritat té el Schalke amb Höwedes i Metzelder –que van deixar immenses autopistes per als davanters del València– en la confrontació contra la parella interista formada per Lucio i el jove Ranocchia, incorporat en el marcat d'hivern. El Barcelona també té superioritat en aquesta zona respecte al Xakhtar. La situació ideal seria disposar de Puyol fent parella amb Piqué, però fins i tot si el capità no es recupera i el seu lloc l'ocupa Busquets, formen un tàndem que supera l'integrat per Txigrinski i Rakitski, tot i les bones qualitats, tant defensives com ofensives, que tenen els internacionals ucraïnesos. Finalment, l'enfrontament més equilibrat seria el Chelsea-Manchester United, si aquest últim pogués recuperar Ferdinand, Vidic o Evans, lesionats. Smalling està creixent, però la parella que forma amb Brown, si finalment han de jugar ells dos, no resisteix una comparació amb els seus rivals bleus; el veterà Terry i l'ascendent David Luiz.