1. 1 al 92

5-1 al Xakhtar. Les semifinals a mig pas. És veritat que el Betis va avisar en la copa després d'un 5-0 i que els ucraïnesos són millors a casa que a fora, però també és cert que la Champions motiva per si sola i que aquesta plantilla meravellosa sap viure concentrada i al marge de les eufòries quotidianes. És el gran mèrit de Guardiola. O un dels grans mèrits... Algú ha parlat d'un partit amb més gols que futbol. Segurament no va ser el millor dia del Pep team, però el principal handicap d'aquest grup és conviure amb el seu propi passat: la mitjana és tan alta que els notables semblen poca cosa. Tot plegat és fantàstic, però estaria bé que aprenguéssim a ser feliços sense menjar caviar cada dia. Uns macarrons, de tant en tant, també són magnífics. Sobretot si els macarrons estan al punt, la cebeta invisible, la carn ben torradeta, el tomàquet lligat en el punt just i el formatge ben gratinat. Macarrons de luxe. Com el Barça, fins i tot quan no arriba a ser caviar.

2. 35 i 36

Són els minuts del compromís, valor essencial no sempre ben après. En el 35,05, Hübschman va portar la pilota de dreta a esquerra fins que, passant per Jadson, va arribar a la banda per la pujada de Rat. Villa, intuint la jugada que s'anava a fer, va aprofitar la seva velocitat per convertir-se en lateral dret, robar la pilota i iniciar l'atac. Instants després, en el 36,10, Srna va servir un córner i després de dos tocs la pilota va arribar a Douglas Costa com a extremíssim. Com una bala, Messi es va ubicar de lateral esquerre, va afrontar un un contra un en defensa, se'n va sortir i va iniciar la jugada següent. Talent al servei de l'equip. Un exemple més per als nens que volen ser futbolistes.

3. 52

És el minut del treball, un altre valor en desús en la nostra societat. Córner blaugrana. Ixtxenko marca Keita; Rakitski, Busquets, i Luiz Adriano vigila Piqué. Serveix Xavi des del córner, Sergio busca topar amb el marcador de Piqué perquè aquest quedi sol i pugui xutar a plaer. Estratègia pura, minut de glòria per als entrenadors que saben com ningú com costa convèncer els futbolistes per repetir una i una altra vegada un córner, una falta, una servei de banda o qualsevol pilota aturada. «Mister, estem cansats! Per què no ho deixem per a un altre dia?» En aquestes ocasions, deia Laureano Ruiz, exentrenador del Barça i llegenda viva del món del futbol: «I si ara, estant tan cansat com estàs, ve un llop... què faràs? Córrer, oi? Doncs a córrer!». I dimecres al matí, hi van tornar. I dimecres al vespre, ho van celebrar (sobretot Guardiola i Vilanova).

4. 90

Concretament, 90,13. Guardiola va premiar la setmana d'Andrés Iniesta canviant-lo. Diumenge passat va ser pare i dimecres ho va celebrar amb un gol i tota una exhibició. El Camp Nou l'adora i la seva gent va perdre la veu cridant «Iniesta, Iniesta». S'ho mereix. És talent, és treball, és compromís, és companyonia, és superació, és respecte... Les escoles de futbol i també les de la vida haurien de tenir un pòster d'Iniesta a totes les aules. I de Xavi. I de Messi. I de Puyol... És la grandesa d'un equip que deixa cada setmana un munt d'imatges que van molt més enllà de l'esport.