Els Lakers ja reposen. Un mes abans de les previsions més optimistes, els encara campions de l'NBA han iniciat el període d'entre temporades després de l'escarni sofert a mans dels Mavericks, en el que va ser el darrer partit de Phil Jackson a les banquetes. Qui més qui menys, tothom ha rebut, i com sempre en aquests casos, la reflexió en calent va ser la d'engegar-ho tot a passeig. Una solució dràstica però que, per les condicions contractuals que regeixen la lliga, no és possible que passi, ja que els Lakers tenen compromesos uns salaris que, llevat dels de Bynum i Odom, deixen poc marge de maniobra als traspassos. També per això els missatges transmesos pels protagonistes han estat de continuïtat: la plantilla, raonen, encara té recorregut.

Va ser dimarts i dimecres que ho van afirmar, i és interessant veure com, a diferència del que passa en el bàsquet de casa nostra, va ser perquè després de cloure la temporada tots els responsables esportius de la franquícia van passar un per un per la sala de premsa, a sotmetre's a les preguntes dels periodistes. Tots els jugadors, el tècnic i el mànager general, l'encarregat de la configuració de la plantilla, van valorar, tot responent a la premsa el que ha estat l'exercici. L'NBA és un negoci, però sense els mitjans de comunicació és impossible. Per tant, la deferència és obligació, i ningú escapa als seus deures. És, aquesta obvietat, un punt que el bàsquet que ens toca podria començar a considerar, ara que bufen temps de canvi.

Quant a les raons donades per justificar el ridícul, és suggeridor que tant Bynum com Kobe Bryant parlessin de la manca d'entrenament. Hi ha la idea generalitzada que a l'NBA no s'entrena, que un cop comença la fase regular només es juga, però resulta que dos dels protagonistes assenyalen el fet de no entrenar com una de les causes principals del fracàs. Per diversos motius, es pot dir que Kobe, Pau, Bynum i Fisher no s'han entrenat i s'han acabat presentant als partits amb una mà a cada butxaca. Una justificació, la de falta d'entrenament, que ens porta a la clau del perquè les crítiques a Pau Gasol han estat tan ferotges. Des de la nostra òptica, Pau ha fet una gran temporada acabada amb un pèssim play-off perquè comparem les seves estadístiques contra Hornets i Mavs amb les que va fer en la fase regular. Error. Als Estats Units –i això coincideix amb la visió que aquí en tenim– la temporada regular no val per qualificar al juny. Són, els mesos que van del novembre a l'abril, 82 partits per practicar el que es treballa, per agafar posicions i per arribar al play-off en òptimes condicions. Per això les crítiques a Pau han estat tan unànimes, perquè no importen els seus 18,8 punts (53%) i 10,2 rebots de la fase regular sinó els 19,6 (54%) i 11,1 que va fer en les passades eliminatòries pel títol, xifres al costat de les quals els 13,1 (42%) i 7,8 d'enguany no s'aguanten per enlloc. Per això l'elogi generalitzat de fa un any és ara censura consensuada.