Un dels reptes bàsics que se li presenten al FC Barcelona per afrontar amb garanties la final de la lliga de campions és impedir que la sala de màquines del Manchester United pugui rendir a la màxima potència. Perquè ara mateix és una de les més potents i més ben greixades que es poden trobar en un camp de futbol: té un perfil industriós combinat amb la capacitat de dissenyar de manera pràctica i funcional un producte fiable i de qualitat. El conjunt anglès dibuixarà un partit molt diferent dels que el Barça es va trobar en les semifinals contra el Real Madrid. Àlex Ferguson no actuarà mediatitzat per un 5-0 en contra i sap que regalar la possessió no només perjudica la imatge del seu equip sinó que és gairebé entregar, llevat que ho impedeix una acció puntual (com va passar en la final de València), tres quartes parts del títol. Rooney sempre pot marcar diferència, però ara mateix el Manchester té quatre jugadors que són els que marquen la tendència i són claus per imposar el seu domini; és a dir, els que tiren les palades de carbó a la caldera: el coreà Park, l'equatorià València, l'anglès Carrick i el gal·lès Giggs. Els dos primers, a més, travessen un gran moment de forma. Park es fa un tip de robar pilotes en la pressió (contra el Barça tindrà un veritable examen). València és millor per al Manchester que Cristiano Ronaldo, si parlem en termes de joc d'equip i de disciplina tàctica. Ràpid i decidit en l'un contra un gràcies a la capacitat de desbordar en carrera, és un excel·lent centrador i les seves penetracions per la dreta són letals. Qui ocupi el lateral esquerre del Barcelona haurà de posar-hi els cinc sentits i tenir moltes ajudes dels companys perquè guanyar aquest duel i anul·lar València serà determinant. Carrick és el recanvi natural de Scholes, fa de tot i bé, i a més aporta la incorporació des de la segona línia, amb rematades llunyanes o entrant de cap, que fan molt mal. Giggs és l'entrenador al camp, la saviesa de qui, per diable i per vell, sap quan toca temporitzar, quan s'ha d'accelerar i on hi ha el forat que ningú veu per esmunyir-se. Chicharito, com Rooney, és un golejador viu i sempre es veu en els resums pel seu encert rematador, però sense aquesta impressionant sala de màquines al darrere no podria sentenciar els partits. El Barça ha demostrat que és un equip solidari al terreny de joc, amb recursos tècnics i capacitat tàctica per superar qualsevol adversari, però a Wembley no podrà cedir ni un centímetre si vol col·lapsar, amb joc i intensitat, la sala de màquines del seu rival.