Salvador Servià ha escrit un llibre, Conduir la vida, plenament recomanable des de molts punts de vista. És útil com a simple entreteniment, conté els grans trets autobiogràfics d'un personatge polifacètic –pilot, empresari, polític– que positiva sempre les seves vivències per revertir situacions complicades i trobar-hi la sortida. És a dir, un manual d'autoajuda d'aquests que proliferen d'uns anys ençà amb la diferència que no està plantejat des d'un marc teòric, sinó escrit en primera persona. L'ara director del circuit de Catalunya l'estructura en conceptes, però també reserva alguns capítols a personatges que han marcat la seva vida. Un d'aquests capítols l'ocupa l'Agustí Boix París.

L'Agustinet va ser l'amic, l'instigador i el responsable que Salvador Servià descobrís que podia ser algú en el món de la competició. Aquest rol imprescindible en la història d'un esportista d'èxit el sabem els que ens hem mogut en l'entorn de les curses i tenim una determinada edat, però no havia transcendit més enllà, i en aquest sentit el llibre de Servià posa les coses al seu lloc.

L'Agustinet és un pilot rapidíssim, fiable, instintiu. Capaç de fer temps d'escàndol amb una cafetera. De ser tan ràpid com el mateix Servià, l'últim pilot que va derrotar Carlos Sainz abans que fos campió del món. No és ensabonar, és la pura veritat. No va guanyar grans títols perquè les curses eren cares i calia treballar per viure. El seu triomf eren cadascun dels gestos d'admiració que aixecava a peu de revolt o mirant una llista de temps. Sis anys al seient de la dreta intentant estar a l'altura d'un pilot de tant nivell em permeten sostenir-ho sense discussió. Vist amb perspectiva, un honor.

L'Agustinet té prou anys més que jo com per haver estat el meu pare. De fet, anava a la mateixa escola i al mateix temps que el meu pare. Va ser ell qui em va introduir en les curses. També va ser qui em va fer obrir els ulls al món, com l'oncle que explica al nebot el que el pare no pot –o no vol, o no sap, o no li convé, o no troba la manera, o no troba el moment– explicar. La família et forja i t'acompanya, però quan és l'hora de volar sol, o tens prou empenta o l'empenta te l'ha de donar algú.

Vaig decidir ser periodista perquè m'apassionaven les curses, aspirava a vincular-m'hi d'alguna manera i de mecànica no en sabia res i a dalt del cotxe, malgrat els esforços de l'Agustinet, he d'admetre que no tenia nivell. Ni tenia diners. Aquest és l'origen de la meva imaginària biografia d'emancipat, en la qual l'Agustinet té un capítol que escriuré amb molt d'orgull.