A veure si en podem parlar sense enfangar-nos. El toc Pedrosa-Simoncelli de Le Mans va tenir un seguiment mediàtic que encara ara em genera dubtes. Deixant de banda que no hi ha un veredicte unànime sobre el grau de culpabilitat de l'italià, hom té la sensació que el recent historial clínic de la víctima ha jugat un paper molt important a l'hora de magnificar l'incident. Ens hem cansat de veure Pedrosa ferit, un any sí i l'altre també, amb lesions greus, inoportunes i immerescudes. I per una vegada que semblava que l'any arrencava bé, apareix un personatge desballestat, i ens ho espatlla. Culpable! Amb tot l'enrenou d'acusacions i respostes, sembla que s'hagi perdut la memòria. A veure, només agafats al vol, aquí teniu alguns contactes conflictius: Crivillé amb Doohan, a Austràlia l'altre segle; Valentino amb Sete a Jerez; Elias amb Valentino, al mateix Jerez; Valentino amb Stoner aquest mateix any, també a Jerez. En cap cas, es va criminalitzar el culpable com s'ha fet amb Simoncelli. En cap cas, repeteixo, es van portar les coses tan lluny com ara ni es va arribar a posar en dubte la intencionalitat de les accions. El cas més clar: Pedrosa amb el seu company d'equip Hayden a Portugal, quan l'americà es jugava el títol del 2006 amb Rossi. Tot i la gravetat de l'incident i les seves possibles conseqüències, ningú, ni el mateix Hayden, va dubtar que allò era una acció de cursa i que com a tal calia jutjar-la. Per això, quan divendres vaig veure la reacció de Pedrosa a l'intent de salutació de Simoncelli, em vaig sentir enormement decebut.