CABÒRIES D'ESTIU
MARTÍ AYATS
La (di)gestió del talent
BUFAR I FER AMPOLLES?
Molts encara donen per fet que el paper dels gestors, del cos tècnic, quan tenen a la seva disposició jugadors amb habilitat, aptitud, enginy, clarividència i inventiva és com el del buròcrata que posa el segell a la paperassa, com complir amb un simple tràmit.
DESITJOS I REALITATS.
Hi ha molts altres casos de clara incapacitat per conduir amb destresa grups privilegiats. Casos que posen al descobert que es requereix un nivell de preparació adequat al repte a què t'enfrontes. I que si no el tens, tard o d'hora se't veurà el llautó. Amb el talent no val l'aplicació de fórmules gregàries, els missatges ambigus, la pressa de decisions unilaterals, l'egoisme. Hi ha d'haver, és clar, la necessitat d'imposar una disciplina, de sembrar la cultura de l'esforç, la consolidació dels valors col·lectius per sobre dels individuals i l'aplicació d'un tracte just i honest cap al grup i cap a cadascun dels jugadors. Però el que és clau (i aquí és on et guanyes la fidelitat i la confiança dels jugadors) és mantenir-se ferm per l'aposta inicial quan les coses no van bé i tenir solucions i variants tàctiques a punt per quan ells miren a la banqueta demanant l'ajuda del tècnic.
És amb aquests arguments que l'acumulació de talent en un mateix bloc es fa digerible, aprofitable. Es converteix en una aposta plena d'energia i qualitat que reuneix tots els requisits per seduir i competir amb garanties alhora, com el Barça de Guardiola. D'altra manera es pot acabar amb un empatx considerable, amb el marciment prematur d'un fruit malaguanyat, immersos en la frustració i fugint d'un model per culpa, no del model en si, sinó d'una mala gestió.
L'APOSTA.