Giuseppe Tomasi di Lampedusa ens va llegar una frase gairebé gastada a força d'emprar-la: “Si volem que tot continuï igual, cal que tot canviï”. Un monument al cinisme sorgit d'aquell aristòcrata solitari, sentència feta a mida del futbol, disposat cada estiu a vendre el mateix ase vell gràcies a la desmemòria dels seus seguidors. Perquè cada any ens col·loquen idèntic burro, amb un nou vernís d'il·lusió i prou. Enguany, arriba la campanya encara més maquillada a compte de la supercopa i corren veloços els corrents d'opinió. El Madrid arriba millor. El Barça ho fa curt. D'entrenaments, de rodatge i d'efectius. La maquinària de propaganda, també amnèsica per natura, es frega les mans imaginant que serà blanc l'exèrcit que posarà la primera pica i, a partir d'aquí, tot serà bufar i fer ampolles. En canvi, el llast de la pesada història blaugrana encara genera dubtes, temences i confusions de calendari, com si a l'agost ja es lliuressin les notes definitives de curs, com si tanta alegria prèvia hagués de comportar forçosament una ensorrada espectacular i aquesta fos l'hora en què els astres arribessin per fi a la temuda conjunció que passarà estratosfèrica factura. Res de nou sota el sol.

S'aferren els derrotistes als músculs perfilats del sempre providencial Messi com s'aferrarien si calgués a l'aparició per avorriment d'en Cesc, a qui mai més haurem de sentir-lo lligat a Wenger i això sí que és una gran notícia per si mateixa. Com ho és confirmar el silenci de Mourinho, malgrat que sigui fals i estratègic per no gastar ara en salves la pólvora que farà mal més endavant. Calcula també Guardiola en recordar el motor dièsel d'aquest Barça, al qual li costa agafar velocitat de creuer, i especulem com mai tots plegats perquè a l'agost no hi ha referència vàlida enlloc. Ni de gira, ni de les pretemporades que ja no s'estilen. Com poden comprovar, exactament igual que cada any, però amb un clàssic d'entrada per enganyar-nos amb la mentida d'una radical transformació allà on no s'ha mogut una fulla. 14 d'agost, fa massa calor, mig país de vacances i tothom en crisi. Ni això significarà la revolució, ni s'assaltarà res, ni acamparan els “indignats”, ni esquinçarem cap vesta. Només el gustet etern de passar-li la mà per la cara a qui més desitges fer-ho, sense majors conseqüències. L'única novetat de la jornada: que Guardiola alinearà els onze que millor vegi i aguantin avui, no els titulars d'hivern. La resta, Lampedusa. O sigui, Barça, Barça, Barça. I el Madrid, tornem-hi amb fer volar coloms.