Opinió

Qui paga el negoci del futbol?

Els aficionats, al capdavall, són els que financen el negoci. I per això mereixen respecte

L a vaga de futbolistes sembla a hores d'ara irreversible. Aquesta vegada no s'ha posat cap pedaç que permetés ajornar les mesures que calen de veritat. Els futbolistes reclamen una cosa tan fonamental com és el seu dret a cobrar i la patronal dels clubs continua secundant la fugida endavant de molts dels seus associats. Ni en els plantejaments més superficials (que no vol dir que no siguin importants) no s'entenen. Els problemes de fons, doncs, ni els volen veure. La gestió econòmica de la majoria dels clubs és el que s'ha de revisar, però ningú no s'hi posa. El reconeixement del problema és el primer pas per poder-lo resoldre, però la Lliga de Futbol Professional prefereix fer veure que el problema no és seu. Ho és. Es pot entendre que la patronal reclami més diners per als clubs. La seva defensa és el seu objectiu, és clar. Volen, legítimament, que el pastís dels diners que aporten les televisions sigui més gros i que es reparteixi més equitativament entre els clubs. Però no hi ha manera que facin autocrítica i autocontrol i que exigeixin als responsables dels clubs serietat i seny en la gestió. La majoria van acumulant deute i pèrdues i, per tant, és impossible que puguin fer front als pagaments. I han trobat en la llei concursal un recurs tècnic per mantenir la fugida endavant, en espera que, com ha passat tantes altres vegades, algú rescati el futbol. Ja va passar amb motiu del mundial de futbol del 1982, també quan es va aprovar la conversió dels clubs professionals en societat anònima esportiva, i l'última manera d'evitar el desinflament de la perpètua bombolla del futbol va ser la connexió amb la bombolla immobiliària, quan molts clubs van generar ingressos artificials gràcies a requalificacions i la venda de terrenys o estadis. El futbol espanyol a dia d'avui només es pot rescatar ell mateix. És més, hi ha clubs que sí que s'han adaptat a la dimensió econòmica que els pertoca, i es dóna la paradoxa que els toca competir amb clubs que estiren més el braç que la màniga, sense que ningú hi posi control. El que mols clubs esperen és que aparegui un xeic àrab o un magnat rus que tingui un pou sense fons de diners per continuar poder fent una gestió econòmica irreal. I ja se sap que els que ho acaben pagant són els més modestos, o sigui, els futbolistes que guanyen menys diners.

El futbol s'ha de poder desenvolupar en les millors condicions esportives (d'això ja en parlarem un altre dia) i en les millors condicions professionals. Els futbolistes han de ser al centre de les dues qüestions. I això s'ha de combinar amb les exigències de les cadenes de televisió, que són les que aporten més diners al negoci. El context actual només es pot sostenir amb un bon equilibri d'aquests interessos. Però per sobre de tot, no s'ha de perdre de vista una qüestió fonamental: els aficionats. Comprant una entrada o veient la televisió, són els que, al capdavall, paguen el negoci. I mereixen respecte.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)