L'experiència gairebé orgàstica de la qual disfruta el barcelonisme des de fa quatre anys ha tingut el mateix impacte sobre els clubs potents d'Europa que el de l'orgasme fingit per Sally, personatge interpretat per Meg Ryan, en un restaurant a Quan Harry va trobar Sally, sobre la majoria de dones que hi havia al menjador. “Posi'm el mateix que a ella”, li diu al cambrer una clienta expressant el desig de la majoria de les que hi havia a la sala. Des de l'arribada de Guardiola a la banqueta blaugrana, molts clubs han buscat diferents receptes per cuinar aquest plat que provoca tant plaer (igual d'intens que el de la pel·lícula, però aquest, real) per gaudir-lo en carn pròpia. Però ho han fet sense tenir en compte que calen molts ingredients, que s'ha de tenir paciència per deixar-los madurar i que els temps de cocció no es poden escurçar a caprici.

Una primera via ha estat la de fitxar un tècnic jove, amb una carrera brillant com a jugador i defensor del futbol ofensiu. Aquesta aposta va tenir un moment àlgid després de la consecució de les sis copes i que Guardiola trenqués el tòpic que sense experiència a les banquetes no es pot conduir un projecte cap a l'èxit. Però la gran majoria dels intents no han reeixit. Hi ha hagut fracassos sonats, com el del brasiler Leonardo a l'Inter; o projectes prometedor que no acaben d'arrencar, com el de Laurent Blanc al capdavant de la selecció francesa. Els últims que s'han apuntat a aquests camí són el Chelsea, que ha incorporat Villas-Boas, el creador del Porto que demà s'enfrontarà al Barcelona, i la Roma, que ha apostat per Luis Enrique. Ara farà falta veure si tindran el marge suficient per desenvolupar el seu treball.

La segona via, l'aposta pel planter, va agafar volada després que tres jugadors formats a La Masia acaparessin el podi de la Pilota d'Or. Clubs que han basat el seu creixement a cop de talonari ara parlen d'invertir en el futbol de base. Només per citar els últims a afegir-s'hi, trobem el Juventus, que ha reformat la seva estructura després d'estudiar els models del Barcelona i l'Ajax, o el Nàpols, golejat al Gamper.

Aquestes dues vies corresponen a un exercici de mimetisme, però n'hi ha una tercera, la que busca el terme oposat. L'únic que ha tirat per aquest camí és el Real Madrid, que va fitxar José Mourinho, cercant l'antítesi en el joc i també en l'àmbit extraesportiu. Si ens centrem només en el plantejament futbolístic, en els conceptes tàctics del conjunt madridista, hi ha un detall clau: malament rai quan els teus mig centres han de recórrer de manera estructural a un recurs conjuntural com és la falta tàctica. Vol dir que estàs més a prop del calvari que del nirvana.