Finalment, el dia que havia d'arribar va arribar. Va ser diumenge, cap a 3/4 de 2 de la tarda, a Taegu, Corea del Sud, en la final dels 100 metres del mundial d'atletisme. Des de l'agost del 2009, quan la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) va variar la seva reglamentació sobre les sortides nul·les i va decidir que ja no es podia fer cap sortida nul·la, que estava esperant que algun peix gros fos desqualificat per haver infringit la norma que va entrar en vigor l'1 de gener del 2010. I al final el peix afectat ha estat el més gros de tots: Usain Bolt.

Quan es va aprovar la norma que ara Bolt ha posat de moda ja es va generar un debat sobre si era justa o no. Com que no va passar res fora de la normalitat de manera immediata, i mentre els atletes que eren desqualificats no eren estrelles, no passava res ni importava a ningú si era just o no que els velocistes no tinguessin marge d'error en les sortides. I encara importava menys que la nova norma eliminés el que sí que era una injustícia flagrant: la norma anterior permetia fer una primera sortida nul·la, però castigava la segona, encara que el seu autor no hagués tingut res a veure amb la primera. O sigui que amb la reglamentació vigent fins a l'1 de gener del 2010, si qualsevol altre atleta hagués fet una primera sortida nul·la i després Bolt hagués fet la badada que va fer, el jamaicà també hauria estat desqualificat. Ell fora i el protagonista de la primera sortida falsa, Yohan Blake, per exemple? Hauria pogut córrer, i guanyar, la final. Era més just aquest sistema?

Les sortides nul·les en les proves de velocitat no s'acostumen a fer accidentalment. Quan ja s'ha iniciat el procediment de sortida, els atletes sempre el poden aturar aixecant el braç i és un sistema electrònic el que controla que cap atleta deixi de fer pressió sobre els tacs de sortida abans del límit establert. Per tant, no és un ull humà el que controla la sortida, sinó una màquina. Que es pot equivocar? És clar. Com tot en la vida. Que els jutges no donen tots les ordres a la mateixa velocitat? Si la teva intenció no és robar la sortida, tant se val si triga una dècima de més o de menys entre donar l'última ordre i donar el tret. Bolt no va intentar robar la sortida. Es va moure, es va aixecar i ja està. Va fer una errada d'un principiant que no és.

També es parla molt de la imposició d'aquesta norma per part de les televisions per evitar que els horaris surtin de mare. D'acord, però els principals interessats que les proves comencin a les hores que estan programades són els mateixos atletes que han de competir, i que no els fa cap gràcia haver d'estar-se aturats esperant a la cambra de sortides, un cop fet l'escalfament, perquè hi ha algun company que vol jugar a ser més viu que el jutge. Perquè en el fons encara estem parlant d'esport, encara que cada dia més tot plegat sigui més espectacle que esport. I en espectacle, Bolt és un dels reis.

I si els atletes tenen algun problema per aguantar els nervis, que demanin consell als seus col·legues de la natació. En els darrers anys s'ha criticat molt la indefinició de la Federació Internacional de Natació (Fina) sobre els banyadors de plàstic i l'allau de rècords que va provocar. En el tema de les sortides, la Fina avantatja de dotze anys la IAAF, ja que les sortides nul·les estan prohibides des del 1998. Hi va haver un període d'adaptació i no han passat pas grans problemes. És clar que cap Bolt de la natació no ha fet el babau.