Fernando Roig i José María del Nido defensen el que és seu, que per alguna cosa són els presidents del Vila-real i el Sevilla. I el que volen són més ingressos de les televisions, perquè van directament al compte de resultats de les seves societats anònimes esportives. Però una cosa és entendre això i l'altra és compartir o, més ben dit, no combatre el missatge que han llançat i que s'han afanyat a comprar aficionats mitjançant les xarxes socials i molts opinadors amb una certa manca de rigor. Curiosament, això que @lalligaesunamerda o @laligaesunamierda surt amb força després de la meravellosa exhibició del Barça contra el Vila-real i no després de la gran golejada del Madrid a Saragossa. Tampoc ens ha d'estranyar. Però Madrid i Barça van agafats de la mà. La lliga està adulterada, diuen, perquè amb el repartiment dels diners de la televisió només aquests dos clubs poden guanyar la lliga.

Anem a pams. El Barça i el Real Madrid són els dos clubs més importants de l'Estat i també són dels més importants del món. Tenen molts ingressos perquè tenen molts socis, però sobretot perquè tenen molts aficionats i seguidors que compren samarretes i es deleixen per seguir el dia a dia dels clubs. És més, hi ha molts aficionats que tenen el seu club de referència però que també són del Barça o del Madrid. Per això les televisions els paguen més. No té res a veure l'audiència de qualsevol partit del Barça o del Madrid amb la dels altres equips, incloent-hi el Sevilla, el Vila-real, l'Atlético i el València. Per això els contractes televisius hi són més importants. Dit això, cal anar al fons de la qüestió. És fals que siguin els diners de la televisió els que han fet poderosos el Barça i el Madrid. Hi ajuden, però tots dos clubs han mantingut l'hegemonia en la lliga espanyola quan no hi havia televisió ni els seus diners. De fet, de les 80 lligues disputades, el Madrid n'ha guanyat 31 i el Barça 21. I han quedat segons 20 i 22 vegades, des del 1929 fins ara. L'Atlético de Madrid n'ha guanyat 9; l'Athletic, 8; el València, 6; la Real Sociedad, 2; i el Dépor, el Sevilla i el Betis, 1. Per tant, el domini hi és de sempre, i des de l'any 2000 només el Dépor i el València, dues vegades, han trencat el domini de blaugrana i blancs. Però això demostra que si es fan les coses bé hi ha possibilitats de derrotar el Barça i el Madrid. El Barça fitxa i fitxa car, però ha treballat molt bé el planter i la gran part de l'equip en ve, de la Masia. Aquesta lliga no està adulterada. A la Premier, amb repartiments més equitatius dels drets televisius, fa anys que la lliga se la reparteixen el Manchester i el Chelsea. Si el Barça i el Madrid acaben dominant és perquè han fet millor les coses, però no només pels diners de la televisió. Ara, és curiós que el problema es plantegi quan és només el Barça el que guanya les lligues.