Segurament, la majoria de jugadors blaugrana que van disputar a Mònaco la final de la supercopa de futbol contra el Porto tot just fa una setmana no sabien –ni saben encara– que el club havia perdut el darrer enfrontament contra els portuguesos. Va ser a Andorra en els quarts de final de la lliga europea d'hoquei sobre patins (4-3). El Barça, malferit per la pèrdua de la lliga, es jugava la temporada i la continuïtat del tècnic Ferran Pujalte a una sola carta: el títol europeu. Els blaugrana, que defensaven el títol, duien el partit força bé fins que els lusitans, comandats per un jugador de Sant Sadurní, Pedro Gil, van remuntar amb dos gols finals del català, el darrer d'or, i van donar la gran sorpresa del campionat que va guanyar el Liceo superant en la final el Reus, que pocs dies després s'hi va tornar i li va arrabassar la possibilitat d'assolir el doblet. Per cert, el Porto té un altre català, el porter Joan Ignasi Edo, que ja fa força anys que hi va arribar.

El Porto, com el Barça, és un club amb vocació poliesportiva i només cal entrar al seu lloc web per comprovar-ho (www.fcporto.pt/). Si cliquem en l'apartat de modalidades, trobarem les seccions al marge del futbol. El Porto té handbol, atletisme, bàsquet, billar, esport adaptat, hoquei sobre patins i superleague fórmula, un equip en una competició de monoplaces. Evidentment, el potencial de les seccions del Barça no és ni de bon tros comparable al del Barça, però queda reflectit que és un club amb una marcada vocació poliesportiva al voltant del futbol, el seu pal de paller que en les últimes temporades, a més, ha remuntat el vol i ha reverdit èxits europeus del passat. En hoquei sobre patins, el Porto s'ha endut dues copes d'Europa.

Del Porto futboler del passat em vénen al cap dues imatges. Per una banda, el gol d'esperó de l'algerià Madjer que li va permetre guanyar la copa d'Europa de la temporada 1986/1987 contra el Bayern de Munic. El futbolista va ser en la seva època un dels jugadors més destacats del panorama mundial. També recordo Deco manant al camp en la temporada 2003/2004 i guanyant-se de ple el seu fitxatge posterior pel Barça per la seva qualitat i polivalència. Els portuguesos van obtenir la seva segona i –fins ara– darrera copa d'Europa contra el Mònaco i ara han tornat a fer un bon equip, com va quedar constatat la setmana passada a l'estadi Lluís II.

Sobre el Barça d'hoquei sobre patins, una reflexió. És cert que tragina el pressupost més alt de la competició i que l'any passat va fer una mala temporada. Però també em fa l'efecte que quan s'endú els títols a grapats (13 lligues consecutives fins que va fallar en l'última) i no para de guanyar lligues europees no se'l valora com es mereix. Com deia Borregán, quan l'equip es va adjudicar fa poc més d'un any la tretzena lliga consecutiva en el debut de Ferran Pujalte a la banqueta, es parla força més de les derrotes dels blaugrana que no pas de les victòries. Aquesta temporada, el Barça s'ha tornat a reforçar a bastament amb els fitxatges de Marc Gual (Reus) i Pablo Álvarez (Liceo), dues autèntiques joies per cobrir les baixes del veterans Carlos López i David Páez i del jove Jordi Adroher, que ha acabat fitxant pel Reus. Probablement, el Porto serà un rival futur en la fase final de la lliga europea, però, de moment, el Reus, actual campió, i el Liceo, són els dos equips cridats a fer ombra als blaugrana, sense oblidar que el Vic tindrà a la banqueta Carlos Figueroa.