La fascinació pels millors jugadors que hi ha al món és una tradició arrelada en la cultura del barcelonisme. Encara que ara els ulls dels culers semblen només capaços de veure nous fenòmens en el planter del club, al món continuen sortint jugadors singulars, especials. I els serveis tècnics del Barça els fan seguiments i en tenen informes. Els primers dossiers sobre el brasiler Neymar són al club des de fa anys. Ara ja el coneix tothom i últimament el tenim a totes les sopes des que aquest estiu s'ha parlat de la seva possible sortida del Santos, amb destinació segura al Real Madrid si hem de fer cas dels mitjans de comunicació madrilenys. Però aquests últims dies (molts dies sense lliga, s'ha de remarcar) apareixen informacions sobre l'interès del Barça i una suposada situació d'avantatge blaugrana sobre el club blanc per a la seva possible contractació. Però no ara, sinó, diuen, el 2013. Com si el Barça el que pretengués fos tenir el jugador bloquejat per quan es puguin donar les condicions per incorporar-lo. Una situació semblant a la de Cesc, que va tardar a venir però que qualsevol club que es mogués pel mercat sabia des de feia temps que si sortia de l'Arsenal seria només per tornar al Barça. I aquests dies els mitjans van plens de declaracions de presidents de club, de representants, de periodistes, d'intermediaris, de coneguts i desconeguts que, òbviament, donen informacions “totalment fidedignes” però alhora contradictòries sobre la sortida, el moment i la destinació futura del jugador. Al final, l'únic que hi ha de cert és que el Madrid ha mogut cel i terra per incorporar-lo i, de moment, no se n'ha sortit, i que el Barça alguna gestió ha fet per sondejar la viabilitat del seu fitxatge en un futur més o menys llunyà, més enllà de reconèixer que se'l segueix, com ha fet el vicepresident Josep M. Bartomeu. El desenllaç del cas, però, no sembla gens imminent. Ni sembla plausible que el Barça pugui invertir a curt o mitjà termini quantitats com les que es diuen, ni a ningú li quadra que el perfil del noi, més enllà del futbolista, quadri gaire bé amb el grup que s'ha format al vestidor actual, ja que sembla més assimilable a perfils com els d'Ibrahimovic o Eto'o.

Neymar només té 19 anys i ja és un futbolística magnífic. Però només té 19 anys, amb tot el que això comporta, que en el cas d'un jugador brasiler singular sol ser molt. Per dir-ho ras i curt: Neymar no és Iniesta. Porta cresta i el soroll l'acompanya arreu on va. Futbolísticament inqüestionable, tot just està al començament de la seva carrera. Això sí, ja és pare, és un home anunci amb una presència constant als mitjans, li agrada tant parlar com dir coses contradictòries, tant com el seu entorn. En fi, que llueixen tant les seves qualitats futbolístiques com els senyals que emet de jugador que es pot extraviar. Però també és cert que és el retrat dels jugadors que fascinen. Veurem si un dia encaixen totes les peces, ara molt disperses.