A falta d'objectivitat en la presa de posició, en el món del futbol alguns fets i no poques paraules a vegades són prou reveladors. No hi ha constància que a José Mourinho a la Comunidad de Madrid ni el govern espanyol tinguin previst donar-li cap guardó per la seva honorabilitat, però sí que hi ha la manifestació explícita d'Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunidad, de la seva admiració per l'entrenador portuguès. Fa uns mesos, quan li van preguntar què li semblava l'estil de Mourinho, va dir: “Sensacional. Sóc de mou a mort. Ha aconseguit demostrar que és el millor entrenador del segle XXI, perquè a més d'entrenar, comunica. Les seves rodes de premsa no defrauden mai. Un partit pot tenir trossos avorrits, però les rodes de premsa de Mou, mai.” El que deia al principi: més enllà de les opinions, algunes paraules no cal qualificar-les, ho fan soles.

Com les que ha deixat dites Mourinho com a leitmotiv de la que serà la seva segona temporada a Madrid, i que apunten una percepció de la realitat molt particular. En una entrevista recent a El Mundo, afirmava que és el món el que l'ataca a ell: “Aquí sento més una campanya en contra que en altres lligues en què he estat.” I se sent molt satisfet amb el que diu que li va dir un amic seu: “Amb totes les pedres que et llancen se't podria construir un monument.”

Vistes aquestes percepcions de la realitat, és saludable sentir a vegades veus neutrals, encara que sigui per sortir de la contaminació ambiental en tot el que té relació amb la rivalitat entre el Madrid i el Barça. Ahir va ser agradable sentir la veu d'un entrenador, Rafa Benítez, que sense entrar a qualificar la manera de fer de Mourinho, va puntualitzar el que suposa ser un entrenador d'elit. “Els entrenadors tenim una enorme responsabilitat social i hem d'aconseguir que els aficionats i en concret els nens parlin i es fixin només en el futbol i no en les coses extraesportives”, va afirmar.

Mentrestant, avui a Catalunya es produeix un fet inusual, extraordinari, i sortosament positiu, que també afegeix significat a les altres coses que es comenten en aquest article. El Parlament de Catalunya lliura la Medalla d'Honor a l'entrenador del Barça, Pep Guardiola, entre altres raons i mèrits, pel que diu Rafa Benítez sobre la funció social d'un entrenador. Segons des d'on es miri, aquest acte d'avui a alguns llocs s'interpretarà partidistament o fora de mida. Però és igual. Això no canviarà els fets. No podrà canviar que Pep Guardiola no només ha dignificat el seu club i la feina d'entrenador, sinó que amb el seu comportament ha arribat més enllà, ha entrat de ple en la quotidianitat de la societat catalana. S'ha convertit en un referent en altres àmbits i és un bon exemple per seguir. I qui ho vulgui veure d'una altra manera, que repassi abans la llista de guardonats fins ara amb la medalla d'or del Parlament.