Opinió

El patrimoni també aguanta el club

El pròxim salt endavant que ha de fer el Barça va lligat a la millora del patrimoni: l'estadi, el nou Palau i l'Espai Barça

Un gran vaixell no avança només per inèrcia. S'ha de pilotar. En el cas del futbol avançar per inèrcia sol equivaler a acabar anant a la deriva. El Barça té consolidat el model esportiu i ha arribat a un punt d'explotació de la marca que el situa també com a gran referent mundial. Ho va explicar ahir el vicepresident esportiu, Javier Faus, i és una evidència: l'equip guanya títols amb un model futbolístic que causa admiració i això repercuteix en tots els vessants dels ingressos, des dels drets televisius fins als diners per la Champions, passant per la venda de samarretes, que aquesta temporada ha augmentat un cinquanta per cent. Per mantenir el bon rumb en aquests camps s'han de prendre bones decisions, però tant important com això és que responguin a línies estratègiques de club. En l'àmbit esportiu, una decisió estratègica és reforçar la política de planter com a base de present i de futur del primer equip. És per convenciment com a model, però és també una aposta per poder competir amb els grans clubs que tenen més capacitat inversora en fitxatges d'alt cost. La situació econòmica del Barça (condicionada per la devolució del crèdit sindicat) no permetrà afrontar grans inversions en fitxatges en els pròxims anys, i això reforça encara més la decisió de mantenir l'avantatge competitiu a còpia de treure joies del planter. L'explotació de la marca va lligat a l'èxit de l'aposta esportiva, i l'estratègia, en qualsevol cas, és buscar noves vies per incrementar-la.

Al costat d'aquestes dues grans potes n'hi ha una altra que està quedant endarrerida: el patrimoni material. Fonamentalment, la reforma del Camp Nou, el nou Palau i l'Espai Barça. O sigui, el patrimoni del club al barri de les Corts. El patrimoni a Sant Joan Despí, lligat a la pràctica del primer equip i al planter ja s'ha completat amb l'estrena de la nova Masia. Els tres projectes de les Corts, que van més o menys lligats, són a hores d'ara el peu del qual va coix el club. L'estadi encara serveix, el Palau és vell i l'Eurolliga potser ja no allargarà més els terminis per a la construcció del nou, i l'Espai Barça va lligat a aquests dos projectes. Faus, i fa uns dies Jordi Moix, han deixat clar que la situació econòmica del club no permet afrontar fins d'aquí a tres o quatre anys les primeres inversions en aquest patrimoni i per això encara ni tan sols hi ha projectes. Ara bé, Faus també va assenyalar que el pròxim salt endavant del club ha de ser patrimonial. Cada vegada els grans clubs van lligats també a instal·lacions emblemàtiques, potents i funcionals. I el Barça, al contrari que esportivament i com a marca, no és líder ni competitiu en aquest aspecte. El repte és que no arribi el dia que el patrimoni actual sigui inservible, perquè els anys passen, i el club no tingui capacitat d'afrontar-ne la millora o la renovació. Les bases ja haurien d'estar posades, i la creació d'un fons patrimonial és, més que una estratègia, una necessitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)