Laporta, les zones obscures i la pau
Sort que Pep Guardiola va puntualitzar dimarts el que havia dit dissabte. Almenys va quedar clara la seva posició neutral entre Laporta i Rosell. Per als que tot s'ho miren des d'un punt de vista partidista, era necessari. Però el missatge de Guardiola tenia un contingut més profund, que també va quedar exposat: si tothom hi posa de la seva part perquè s'acabin les confrontacions, el Barça serà un club molt més fort. D'acord que aquest propòsit és entrar en una nova dimensió del Barça, ja que les diferents etapes de la història s'han construït per oposició d'uns contra els altres. Guardiola parlava d'això. Del fet puntual de la situació de vuit exdirectius, però sobretot del futur del club. Volia que se solucionés una situació concreta, però també posava a prova el barcelonisme: com se situaria tothom davant el propòsit d'unitat.
No costa gaire percebre que del missatge de Guardiola la majoria s'ha quedat en la mirada curta. S'ha solucionat la situació concreta d'execució dels avals, però escasses anàlisis i poques reaccions han anat més enllà d'això. Per anar més enllà, i Guardiola també ho va dir, cal grandesa en els propòsits i generositat en les accions. També en les anàlisis periodístiques. No n'hi ha hagut gaire. Al contrari, es continuen furgant les mateixes ferides en lloc d'explorar nous horitzons. D'entrada, si algú vol veure el que ha passat els últims dies com un procés de pacificació, el primer que hauria de fer és no buscar arguments per a la bel·ligerància. O es fa una cosa o es fa l'altra. S'ha fet més l'altra. Però el que no hauria de poder ser és elogiar la posició neutral i constructiva de Guardiola i després buscar els tres peus al gat en les actuacions dels altres. Avançar pel camí exposat per Guardiola comporta la generositat suficient de no voler tenir tota la raó i cedir una part d'orgull. Rosell s'ha implicat per aconseguir que el soci Vicenç Pla retirés la demanda d'executar els avals i per això s'ha exposat a ser acusat d'haver-ho fet només perquè era el desig de Guardiola. A pesar d'això, ho ha fet. Sovint el problema és en els que volen ser més rosellistes que Rosell i en els que són més guardiolistes que Guardiola. Guardiola i Rosell han trobat un punt de contacte pel futur pacífic del club. Potser no els seus entorns. Llavors hi ha Laporta, el més laportista dels laportistes. Ell no té entorn, fa i desfà. Ahir va manifestar la seva posició. Va rebaixar el to desafiant d'altres vegades, però conceptualment no es va moure d'on era. Exigeix un reconeixement total de la seva obra de govern i nega les zones obscures que l'han acompanyat. Es va trobar a faltar un pas endavant, una mica d'autocrítica. Més enllà de quan Manel Fuentes li va preguntar si s'havia enriquit mentre va ser president i ell va contestar: “No vaig fer res incompatible amb el càrrec.” Còmode sempre en el conflicte, per a ell la pau és un escenari inexplorat. Però mai no és tard. Ni per a ell ni per als altres partidistes.
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024