Pagaria el que fos per què algun especialista acreditat m'expliqués d'on ve i què justifica la humana fal·lera per a les comparacions i les teories conspiratives. Ja hauríem d'haver escarmentat, però no hi ha manera. I així, en la primera excusa, comparem sense el menor sentit i perdem el temps en guillades cabòries. També detesto la disjuntiva perenne: Aquest escriptor/cantant/pintor o l'altre? Miri, ambdós i deixem-nos de bajanades. Ho ha expressat a meravella Ramallets, el murri etern, dient que no triarà mai entre Picasso o Dalí. El gat de Maracanã no mossega l'ham d'escollir entre Kubala i Messi, incomparables meravelles del comú patrimoni sentimental i futbolístic, artistes únics a les seves respectives èpoques. Ben fet, Antoni.

I de les dèries comparatives saltem a les paranoiques teories de la intriga. Ja sabeu, Elvis és viu i Hitler viu amagat a la selva del Brasil. I embolica que fa fort. A falta d'altra feina, vacil·lem. Per exemple, què pot dir i fins on l'entrenador del Barça. Que digui i raoni tot allò que li sembli, només faltaria. Una altra: qui hi ha al darrere del soci Pla? Algú amb mala bava, segur. O la CIA i el Mossad, en acció conjunta. La tercera: Laporta i Rosell. Ja són prou grandets per allotjar la tírria mútua que vulguin, mentre no esquitxi gens al club. A un, el vell líder, la política el refusa i desitja ara refer imatge, no fos cas que un dia es vegi empès un altre cop al Barça, presidència que avui li és tan remota com arribar demà a Saturn en vol tripulat. A l'altre, el nou president, la immensa despesa en energia gastada per tallar l'arbre de Laporta, li impedeix veure clar el bosc on rau la seva senzilla missió. Només, i és només, tapar el forat econòmic, satisfer Guardiola i pencar per perllongar aquest somni el major temps possible. Rosell, a gestionar i punt.

Aquest club recorda al capità Haddock en la situació dibuixada per Hergé, quan un malvat li pregunta si dorm amb la barba per sobre o per sota dels llençols. I l'amic d'en Tintín es passa la nit en blanc, donant tombs a una pregunta que mai no li havia calgut respondre abans. Aquí i ara, el Barça és tendència persistent a agafar qualsevol fotesa, comparació o conspiració amb paper de fumar. La pròxima vegada que ens facin comparar o parlin de moviments en tenebres, donarem una llista de temes importants i tasques pendents, a veure si capten la indirecta. I en el vessant esportiu d'avui, per molt que Preciado suï tinta en la taleia de tirar endavant l'Sporting, enlloc és escrita la victòria del Barça a El Molinón. Així també fugim de parangons i dels que creuen en el triomf perenne i per la cara.