No és bo mirar el que fan els altres per ser crític, et treu la teva pròpia manera de ser. Si bé és veritat que els enemics com més els coneixes millor, ben a prop per saber els seus moviments, també ho és que coincidir massa amb ells és més que un error, és absurd. El que han fet aquests dies alguns, alguns, crítics esportius catalans plagiant les idees de crítics madrilenys.

Guardiola ocupa massa espai en l'estructura de club al Barça, com Mourinho al Madrid, deien suposats benintencionats analistes. Ep! Que això és fer-nos combregar amb rodes de molí, i alguns, alguns, badocs catalans en lloc de mirar a Brussel·les en el polític o a Nova York, París, Londres o Xangai en el que és el món més dinàmic miren a Madrid, la poblada ciutat provinciana mesetària barreja de Harlem i Navalcarnero. La capital de l'Estat centralista del PP i del PSOE.

En Guardiola ocupa espai en valors positius, en esport, en ciutadania, a sumar i no restar, a transcendir més enllà de l'estricte món de la pilota que entra o no al marc contrari i en el més global del món del futbol. L'entrenador portuguès, que no és un Viriato, atacà de manera covarda i traïdora Tito Vilanova, no crea res en el futbolístic més enllà dels resultats i és un perfecte desconegut pel que fa a la competició honesta, això és, respectant els seus adversaris, els jugadors, els àrbitres o, fins i tot, actuant amb actitud racista. Per a quan l'actuació d'ofici dels organismes competents per la seva coneguda agressió innoble o pels gestos de rebuig vers Messi i Alves?

Tenim la sort de tenir Guardiola, que supera l'espai més estricte d'entrenador del que li toca per la seva personalitat, modèstia i excel·lència. En la victòria, que no para, i en els pocs revessos que rep l'equip o el club, interns o externs, ell sempre és positiu. No caiguem en els titulars de la seva premsa, no és inofensiva, tot el contrari. Va a fer mal.