Tendim a qualificar una victòria per la mínima de “victòria treballada”. Com si guanyar per 0-5 no fos una feinada. Ho sol ser en tots dos casos. No hi ha triomfs gratuïts en el futbol d'avui dia. De treballat, també ho pot ser un empat, com el del Barça a València. No hi sol haver partit que no estigui ben treballat, quan parlem d'aquest Barça. Llavors, hi ha resultats i resultats. I sí, fa la sensació que el Barça va haver de picar més pedra per guanyar per 0-1 a El Molinón que per 0-5 a Minsk contra el Bate Borisov. Fins i tot que per golejar per 5-0 l'Atlético de Madrid al Camp Nou. Deixem-ho que van ser maneres diferents de treballar-se la victòria.

Ara bé, m'agrada molt el resultat i el desenvolupament del partit de Gijón. Després de dues mans de gols als dos rivals anteriors, un resultat ajustat i un partit més competit són molt saludables. Mentalment, vull dir. La lesió d'Abidal, evidentment, és molt perjudicial. Em referia a l'aspecte mental de l'equip. I també a la higiene mental de l'entorn. A l'equip de Guardiola li va molt bé manejar-se amb partits que no es poden acabar d'obrir o de desentrellar, que l'equip s'hi veu obligat a donar-hi voltes. El partit de diumenge semblava abocat a un triomf plàcid i ample amb el gol d'Adriano al minut 11. Però un canvi tàctic de Preciado, avançant la línia defensiva, va allunyar els blaugrana de l'àrea de Juan Pablo. No els va dificultar especialment el domini del joc, però sí que els va allunyar de la relativa placidesa. Millor. L'equip es va haver de dedicar intensament a cada jugada. No va marcar, però va saber defensar el resultat. Parlant de l'equip de Guardiola, s'ha de matisar què vol dir “defensar”. Bàsicament, es tracta de mantenir el partit sota control sense caure en riscos innecessaris. El que el dream team de Cruyff no va saber fer mai. Aquell equip només sabia sotmetre els rivals marcant un gol més. La vocació de l'equip de Guardiola és la mateixa, però té molta més capacitat per mantenir la integritat tàctica i, per tant, el rival a ratlla. És bo que aquest equip també sàpiga guanyar per la mínima. L'enriqueix tàcticament i també mentalment. Competir sabent mirar al marcador. I amb vista a la pausa sense lliga, un 0-1 després de dos 5-0 també serveix per evitar dies i dies d'eufòria desfermada si l'equip hagués acabat golejant.

És bo per a qualsevol equip saber com li convé més de jugar cada partit. L'Espanyol, per exemple, sabia que el Madrid és un equip letal al contraatac, i a pesar d'això Pochettino va decidir jugar a partir de la possessió de la pilota i a l'atac. L'alternativa era jugar com més incòmode se sent l'equip de Mourinho: amb la defensa endarrerida, obligant els blancs a construir les jugades i sentint l'amenaça del contracop. Un cop vist el resultat és fàcil dir que la segona opció podia ser la més bona. Però el que és innegable és que a vegades el que perd s'ha treballat més la victòria que el que guanya. El futbol té aquestes coses.