Si el president de l'Inter de Milà, Massimo Moratti, va veure la primera part del partit entre l'Athletic Club de Bilbao i el PSG de l'Europa League devia maleir infinitament que Marcelo Bielsa fos un home de paraula. Bielsa era l'escollit per dirigir el nou projecte de l'equip italià, però va prometre a l'actual president del club basc, Josu Urrutia, que si guanyava les eleccions seria el seu entrenador. I ho va complir. Ara, gairebé un mes i mig després d'iniciar-se la temporada, les tendències dels dos equips són absolutament antagòniques, malgrat que el balanç de punts i les posicions en la classificació són similars: setzè i amb cinc punts l'Ahtletic, i dissetè i amb quatre l'Inter. El conjunt italià ja ha cessat Gian Piero Gasperini i ha recorregut a Claudio Rainieri per reflotar una nau que té unes vies d'aigua molt difícils de tapar. Ha entrat en una dinàmica de supervivència, d'actuar a curt termini. En canvi, l'Athletic, va mostrant a cada jornada que passa que les llavors que sembra Bielsa han arrelat i amb paciència i el manteniment adequat el bon joc brotarà i es consolidarà fixant unes bases per a les propers cursos.

Tots els indicis de la proposta potent de Bielsa van treure el cap en la primera meitat contra el PSG, el líder de la lliga francesa: velocitat en la circulació de pilota, molta mobilitat, accions de màxim un o dos tocs, bona ocupació de l'espai, arribades per una banda per acabar a la contrària, etcètera. És cert que l'equip mostrava carències –la més greu és que es trencava en més d'una ocasió al centre del camp quan perdia la pilota per culpa d'un mal balanç en la transició defensiva–, però la proposició és seductora i, un cop engreixats els engranatges, a més, serà efectiva. El repte que té el tècnic argentí al capdavant de l'Athletic és segurament el més interessant de la lliga espanyola i també d'Europa, conjuntament amb dos més que es desenvolupen en la Serie A italiana: el de Luis Enrique al Roma i el d'Antonio Conte al Juventus.

En el primer cas perquè es busca el triomf d'un mètode en unes circumstàncies especials per la filosofia del club (joventut i planter) i en els altres dos perquè lluiten per reeixir en un territori hostil en aquests tipus d'aposta des de la que va protagonitzar Sacchi al Milan. Així ho corrobora el porter del Juventus Buffon: “El projecte de Luis Enrique és diferent a Itàlia i bonic.”

Bielsa, Luis Enrique i Conte volen aixecar una bandera que si l'adversitat (és a dir la falta de paciència de directius o aficionats o la falta de col·laboració dels jugadors) no fa caure, ajudarà a estendre, com una taca d'oli, la idea que l'aposta per un joc vistós, que potencia la creació i els conceptes ofensius, amb treball i criteri, no té aturador.