Despropòsits i més despropòsits
Aquest cap de setmana ens hem quedat sense futbol. Bé, sense futbol pròpiament dit no. Tindrem el magnífic i atractiu futbol de seleccions. Tots a corre-cuita amb les seleccions i, de retruc, les lligues suspeses. Com sempre els despropòsits dels calendaris, les inoportunes jornades internacionals i el virus FIFA que després s'estén com la pólvora. I els més perjudicats, els equips i els seguidors. Ara que ja havíem agafat el ritme a la lliga després d'un inici surrealista, amb vaga pel mig, aturem-nos. Un Kit Kat d'allò més inconvenient.
Sempre que es presenta un escenari d'aquestes característiques fem la mateixa reflexió. Que si s'ha de repensar el calendari, que si hem de fer una lliga més curta, etcètera. Però mai actuem. Ja seria hora de donar un cop de puny sobre la taula. Aquesta temporada hi ha Eurocopa i els internacionals hauran de duplicar el seu esforç. Però és que a l'estiu ja hi havia hagut la copa Amèrica i l'anterior, el mundial. I més endavant hi haurà els Jocs Olímpics i la copa d'Àfrica. Un reguitzell interminable de partits i partits que sobrecarreguen les cames dels jugadors. A tot això s'hi han d'afegir les fases classificatòries, els amistosos i les copes absurdes que s'inventen, com la de les Confederacions. Que fàcil que seria posar-nos d'acord i fer un únic i consensuat calendari. Fins i tot, limitar aquestes etapes prèvies i que els conjunts amb més potencial es classifiquessin directament per a les competicions finals. Algú s'imagina un mundial sense el Brasil, Anglaterra, l'Argentina, Espanya, França o Itàlia? Seria descafeïnat no? Doncs que passin sense haver de jugar les prèvies i llestos.
Però aquests dies hem viscut un episodi encara més rocambolesc. Abidal es va lesionar al camp de l'Sporting de Gijón. Té un problema al bíceps femoral i no estarà recuperat fins a la setmana vinent. Els metges del Barça ja van confirmar en el seu moment que si aquest dissabte i diumenge hi hagués jornada de lliga, el defensa no jugaria. Però a França tant els és. Abidal ha hagut de viatjar igualment amb la selecció, no fos cas que el club blaugrana s'hagués inventat la dolença. Quina absurditat! Un cop més s'ha comprovat que les seleccions nacionals tenen la paella pel mànec. Els clubs i els jugadors no hi poden fer res de res. Estan collats per un reglament anacrònic i antiquat.
I, és clar, també hi ha la plaga de lesions que, molts cops, els jugadors tenen amb el seus països i que els clubs pateixen en primera persona.
Però el súmmum del súmmum d'aquest inoperant calendari ha estat la decisió de la federació espanyola de fer jugar al Barça els setzens de final de la copa del Rei un dia després d'una data reservada per a partits de seleccions. Això significa que Pep Guardiola no tindrà prou membres de la primera plantilla. A més té l'handicap afegit que en la copa només pot alinear quatre components del filial. El resultat de l'equació és fàcil i aclaridor. El Barça no podrà jugar. En principi el matx es canviarà de data, però la veritat és que tot el procés és digne d'una pel·lícula dels germans Marx o d'una comèdia d'embolics. Quina recargolada ment va tenir la brillant idea de programar el matx per a aquell dia? Que havia fumat alguna cosa?
Prefereixo pensar això últim que no pas creure que ho va fer expressament. Les conspiracions i els villaratos els deixem per a altres. Nosaltres, com deia Pep Guardiola, a llevar-nos d'hora i a pencar.