Sinceres felicitacions a Andreu Subies, president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), per la seva decisió de permetre que Johan Cruyff continuï sent el seleccionador de Catalunya. Dilluns passat la junta directiva va donar per bones les explicacions del president després de la trobada entre tots dos. Està bé que s'hagi tirat enrere dels plantejaments que feia en el passat sobre aquesta qüestió i que tantes baralles van ocasionar-li amb l'anterior president, Jordi Casals, l'home que va aconseguir fer tornar Cruyff a una banqueta en el que va suposar una de les notícies esportives de l'any 2009.

El dia de la presentació de Cruyff com a seleccionador al Palau de Congressos res no semblava preveure el comportament posterior de Subies. Ningú com ell va córrer tant per fer-se fotografies, per cert, amb família inclosa. És normal. Era Cruyff i a un exjugador modest com ell, li feia il·lusió fer-se una fotografia amb, probablement, el seu ídol d'infantesa. Després, però, va canviar d'opinió. Va entendre que per culminar el cop d'estat a Casals necessitava l'ajuda de Sandro Rosell. Sent vicepresident de la federació va buscar avals a l'actual president blaugrana per Lleida i va deixar clar que renunciaria al contracte firmat per Casals i Laporta pel qual la FCF rebria 750.000 euros del Barcelona en concepte d'ajuda per cobrir la mutualitat (salut) dels nens i nenes catalans que juguen a futbol. I així va ser. Rosell, president del Barça; cop d'estat i Subies president de la FCF (març 2011). Resultat: contracte a les escombraries. Conseqüència: Subies havia promès en la campanya electoral mutualitat gratuïta per al futbol de base, però de seguida, tots els clubs, a pagar. És clar, problemes econòmics (però va renunciar als tres quarts de milió d'euros anuals!) i la porqueria per als d'abans. Però si ell és un dels d'abans! Si ell ja era directiu abans que arribés Casals! I amb Cruyff, més del mateix. Va malparlar dels acords amb el seu institut: cursos de monitors (en un any, coberta la inversió i 5.000 euros de benefici; a partir d'aquest, es preveuen guanys superiors als 50.000 euros) i postgraus (coberts per la RFEF, gratis per a la FCF i beneficis nets a partir d'aquest any) i ara els continuarà fent, aquests i altres cursos (manuals de dirigents) amb l'institut Johan Cruyff. Potser els acords de Casals no eren tan dolents? No li agradava la seva fundació, però ara ja la veu amb millors ulls (i quan assisteixi a un dels seus actes, amb més de 400 nens i nenes amb discapacitats físiques i psíquiques, encara li agradarà més) i, és clar, el comissionisme que ell intuïa ara jo no el veu per enlloc. Les dues hores de reunió del dia 21 de setembre van fer el miracle. Res ha canviat. Només que abans Casals era el president i ara ho és ell. Abans Cruyff era una bomba i ara és una joia. Per cert, Rosell (tot i no veure amb bons ulls la figura de Cruyff) es va mantenir al marge del procés de continuïtat. Si no ho hagués fet, a Subies no li hagués quedat més remei que liquidar l'holandès. La dependència (ara amb indiferència inclosa d'una banda cap a l'altra) té aquestes coses...

I també moltes felicitats per la feina en la nova pàgina web de la FCF i el canvi en el sistema informàtic (projecte iniciat en la junta del 9-9-2009), les actes on-line dels àrbitres (projecte iniciat en la junta del 9-9-2009 i consolidada en la del 22-11-2010), la tasca formativa dels cursos de monitors (creats en la junta del 27-10-2010), la possibilitat dels clubs per aspirar a organitzar els campionats de seleccions de base (junta del 4-2-2010) i, esperem, la independència del futbol sala (es treballa des de la junta del 9-9-2009, però ara sense Dani Vives, l'antic president)... Moltes felicitats a Subies, però les actes de les reunions de junta de la FCF no enganyen.