Millor cadascú a la seva competició
jugadors de l'NBA a equips europeus es podria considerar “dopatge” esportiu
Els germans Gasol, al Barça? La idea que jugadors de l'NBA fitxin per equips europeus és llaminera. Imaginar el Barça actual amb els dos Gasol convida a il·lusionar-se amb un equip pràcticament imbatible. És excitant. El mateix els deu passar als aficionats del CSKA de Moscou amb Kirilenko, o als de l'Asvel Villeurbane amb Tony Parker, o als del Real Madrid amb Rudy Fernández, i encara més als del Virtus de Bolonya amb Kobe Bryant. Però... Sempre hi ha un però, almenys. El primer, i no per això el més important, és que algunes d'aquestes primers figures de l'NBA jugarien en equips europeus a un preu simbòlic i que altres ho faran o ho farien a preu d'or el partit. Que Parker sigui accionista del Villeurbane facilita que hi pugui jugar a cost mínim i en canvi que Bryant jugui a Bolonya o Rudy a Madrid trenca la lògica del mercat actual del bàsquet. Un desequilibri econòmic que també seria competitiu en una època de vaques magres a tot arreu. Al costat d'això, també s'ha de dir que és ben lícit que els jugadors de l'NBA vulguin evitar un any d'inactivitat en la seva carrera jugant en clubs d'altres països. Només faltaria. Però almenys els clubs europeus s'haurien de plantejar altres coses més enllà de si inverteixen més o menys diners a aconseguir aquest avantatge competitiu.
Aquest primer però, doncs, ens porta a altres, potser menys tangibles però no per això menys rellevants. És cert que en el bàsquet la possibilitat de fitxar jugadors per un mes o dos és un fet integrat en el sistema. Però s'entén que és per circumstàncies puntuals de necessitat dels equips. La incorporació de jugadors de l'NBA mentre duri el tancament patronal de la competició és una altra situació. I no hauria de ser un motiu perquè les competicions estatals o l'Eurolliga es converteixin en competicions subsidiàries. Si el fitxatge temporal d'aquests jugadors és perquè es llueixin, serà fer més una funció de circ que de competició amb cara i ulls. I si és perquè es puguin mantenir en forma, seria servilisme. L'Eurolliga és una competició de primer nivell mundial i no hauria d'estar sotmesa a alts i baixos competitius dels participants en funció de com evolucionin les negociacions a l'NBA. En aquest sentit, utilitzar puntualment jugadors de l'NBA es podria considerar una mena d'adulteració de la competició, un dopatge esportiu. A més, jugadors que ja formen part de les plantilles en podrien quedar fora si s'hi incorporen aquests nouvinguts.
És per això que m'ha agradat el que han pactat el Barça i els germans Gasol. Que s'entrenin amb l'equip i que, si es dóna el cas que s'anul·la tota la temporada de l'NBA, es plantegi un acord per jugar en l'equip blaugrana. Que de moment es posin en forma i ajudin a fer més competitiu l'equip de Xavi Pascual. Val més que no s'hagi de plantejar la situació de qui es deixa fora de l'equip per fer-los un lloc. Que l'NBA ho arregli.
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024