Tenir un criteri i ser incoherent
El que primer va ser una qüestió de falta de discurs s'ha acabat convertint en posició oficial. Durant tota la temporada passada la directiva de Sandro Rosell va anar a destemps en les successives campanyes d'ataca i d'intent de desprestigi que provenien del Real Madrid i pretenien erosionar i desestabilitzar el Barça. No era només una percepció de l'entorn mediàtic, eren també molts els aficionats que esperaven alguna reacció més o menys contundent que servís per posar les coses a lloc quan Mourinho un dia acusava el Barça de ser un equip trampós, l'endemà denunciava que la competició estava adulterada i el dia que es deixava anar qualificava els títols del Barça de vergonyosos i d'haver estat aconseguits gràcies a conspiracions contar ell. Els socis del Barça es van passar la temporada esperant una intervenció oportuna del president, però es van haver de conformar amb un parell d'intervencions contundents i brillantíssimes de l'entrenador. L'excusa oficial va ser que no s'havia volgut entrar en conflicte dialèctic perquè la situació no derivés en un conflicte social ni en incidents en determinats escenaris, com ara la final de la copa del Rei. La posició oficial va arribar un cop acabada la temporada: a la pròxima agressió el Barça es trencaran relacions amb el Madrid. I va començar aquesta temporada i el clima d'agressió des de Madrid es va revifar amb la disputa de la supercopa. No es van trencar relacions, però es va acabar de definir la posició oficial: ignorarem qualsevol intent de conflicte, farem només la nostra, no estarem pendent del que es diu i es fa des de la casa blanca. Ni més ni menys que el que havia expressat Pep Guardiola en roda de premsa. El criteri de l'entrenador va ser altre cop el del club.
I així ha anat transcorrent aquesta temporada. No es comenta res que provingui del Madrid. No és una mala estratègia per a l'equip. Prou feina té a centrar-se en el futbol, que és el seu negociat. Per al club, però, és una altra cosa. I li comportarà entrar en contradiccions i en situacions difícils de justificar. Ja ha passat. Aquests dies han coincidit en el temps la sanció pels incidents en el partit de tornada de la supercopa espanyola i la sanció de la UEFA per la supercopa a Mònaco. Totes dues clarament escandaloses. Però a l'hora de comentar o decidir recórrer les dues decisions s'ha evidenciat la contradicció en què entra el Barça. A Onda Cero Sandro Rosell va ser contundent a l'hora de qualificar la sanció de la UEFA: “exagerada”, “injusta” i “absurda”. En canvi, pel criteri de no comentar res sobre el Madrid, va passar de puntetes per la decisió d'Alfredo Flórez: “No presentar recurs és la millor decisió per als nostres objectius. Les coses no són sempre blanques o negres. Hem de centrar-nos en les nostres coses, continuar endavant i oblidar-nos de la resta.” És coherent carregar contra la UEFA i no fer-ho contra la RFEF? No. I la temporada és molt llarga si es vol ser coherent.
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024