El poder del COI no és il·limitat
El Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) acaba de dir al Comitè Olímpic Internacional (COI) que no pot fer el que li dóna la gana i que ell també ha de respectar les seves pròpies regles. La decisió del TAS sobre l'anomenada regla Osaka, que prohibeix participar en els Jocs Olímpics els esportistes que hagin rebut una sanció per dopatge d'un mínim de sis mesos, tot i que en el moment de la disputa dels Jocs ja l'hagin complert, ens recorda una vegada més que el COI no mana en l'esport mundial. De fet, no hi ha manat mai, tot i que durant els 21 anys de l'il·lustre barceloní Joan Antoni Samaranch al capdavant del COI ens volguessin fer creure que era així, que l'esport no existiria sense Samaranch i els seus amics.
El millor de tot és que el TAS és un fill del COI. I ara el fill li diu al pare que no pot fer el que vol. El món al revés. El TAS el va crear el COI el 1983 per resoldre els litigis en matèria d'esport. El COI el finançava i en nomenava els seus membres juntament amb les federacions internacionals i els comitès olímpics nacionals. Així va ser fins al 1994, quan una sentència d'un tribunal suís va posar en qüestió la independència del TAS respecte al COI. Llavors es va crear el Consell Internacional d'Arbitratge de l'Esport (CIAS) que és l'encarregat d'assegurar l'administració i el finançament del TAS. El TAS continua molt proper al COI, però ja no en depèn. I la sentència del 6 d'octubre passat n'és una prova. El TAS diu al COI que si vol impedir que els atletes que s'han dopat vagin als Jocs, que ho inclogui en els seus estatuts. El COI, que està més aviat poc acostumat que li diguin què pot fer i què no pot fer, ja ha fet saber que endurirà les sancions per dopatge quan toqui revisar el codi mundial antidopatge. Quan arribi el moment ja veurem què passa, perquè l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) és un altre fill del COI que també viu fora de casa i amb influències molt diverses. El COI, tot sol, no pot modificar les sancions per dopatge. Haurà de buscar una majoria dins de l'AMA.
Les primeres que s'haurien d'oposar a la norma Osaka haurien de ser les federacions internacionals dels diversos esports. O és que consideren que les seves competicions sí que es poden embrutir amb la participació dels exdopats als quals el COI vol vetar en la seva competició: els Jocs Olímpics? Al final potser sí que el COI es creurà que els Jocs Olímpics tenen alguna cosa a veure de veritat amb allò sagrat i que estan per damunt de tot i de tothom.
I ara que el COI ha baixat a la Terra, és un bon moment per recordar que aquest COI tan venerat per aquestes terres –a les Espanyes menys, després dels dos lletjos consecutius a Madrid–, no té res a pelar en alguns dels esports que més fan sentir orgullosos als espanyols i a molts catalans: l'NBA, la fórmula 1, les motos i ben poca cosa en el circuit ATP de tennis. L'atletisme, la natació, la gimnàstica i molts altres esports quedarien greument tocats, sobretot econòmicament, si demà passat es tanqués l'aixeta dels recursos que els arriben del COI via ingressos que generen els Jocs Olímpics. A les disciplines en què triomfen els Gasol, Alonso, Pedrosa, Márquez, Lorenzo i Nadal, els diners ni vénen ni vindran mai del COI. I qui no paga, no mana. Gasol i Nadal encara poden aspirar a una medalla d'or cada quatre anys. Els altres, ni això. I no sembla pas que la fórmula 1 i les motos hagin d'entrar en el programa olímpic.