Si hi ha conflicte, Joan Laporta està en la seva salsa. Dilluns va passar per un tràngol desagradable al jutjat, però també es va veure el Laporta de verb esmolat, fins i tot desafiant. Collat pel tribunal, la seva intervenció final va ser com les del Laporta dels moments de crisi que sovint ell mateix va crear quan era president del Barça: “No hi ha més preguntes? Llàstima.” Però va quedar en evidència que es va aprofitar del càrrec. Sense delicte, però traint els principis que el van dur a la presidència.

Sempre s'ha mogut en el terreny de l'ambivalència. Com a president va prendre grans decisions, però paral·lelament també va ser germen de discòrdia. Durant el seu mandat el club va créixer en tots els terrenys, però també hi ha misèries ètiques i estètiques. Les llums del seu mandat encara es projecten en el que és l'equip i en el creixement econòmic. En canvi, les ombres s'han projectat a través del balanç econòmic negatiu del seu últim any de mandat i en la desmesura en la despesa, en operacions econòmiques dubtoses i en actes reprovables que es va reflectir en la due dilligence. Evidències de mala gestió, i per això els compromissaris van votar a favor, ajustadament, de l'acció de responsabilitat, però cap prova d'actuació delictiva.

A uns els pesen més unes raons i a altres, unes altres. És lícit pensar que els socis ja van castigar Laporta amb el vot que van rebre les candidatures més o menys continuadores en les últimes eleccions i la divulgació de la seva gestió dubtosa. Però també és lícit que es vulgui exercir l'acció de responsabilitat com està recollida als estatuts. Ara bé, també s'ha de veure que el temps tot ho relativitza i que segons com van les coses el més convenient és superar el passat per la via de la concòrdia. Això és el que va plantejar Guardiola no fa ni tres setmanes. El club va recollir el guant del tècnic i semblava que s'obria un escenari de pacificació. Va ser un miratge. Amb l'afer puntual dels avals resolt, els entorns d'una part i l'altra han optat per revifar el conflicte. Declaracions i articles contra la directiva de Rosell han tingut la resposta de la filtració periodística d'evidències que ja s'havien airejat fa un any. Fins on arriba la informació i on comença el linxament? Fins on es neguen evidències i s'afirma el conflicte? Laporta vol resoldre-ho a la seva manera: un combat dialèctic amb Rosell. La directiva, en canvi, calla oficialment però parla amb fets com les últimes filtracions. L'escenari del club és tan ambivalent com ho ha estat sempre: uns contra altres. Calen més preguntes, com demana Laporta? Cal grandesa per dur el club a un estadi socialment diferent, com uns quants, dels d'ara i dels d'abans, ho van començar a fer l'estiu del 2003 en l'àmbit esportiu i l'econòmic. Però el conflicte satisfà més les necessitats primàries que la pau, que implica renúncies i admissió de culpes. Mentrestant, les veritats s'hauran de saber als jutjats.