A Mourinho se li poden discutir i criticar moltes coses, sobretot de comportament, d'actitud i de llenguatge, però això no és un demèrit per considerar-lo un gran entrenador.

El portuguès és un gran motivador, porta amb fermesa la plantilla, es queda per a ell tota la pressió, controla les rodes de premsa com ningú, té la gran majoria de l'afició blanca a la butxaca i en poc més d'una temporada s'ha fet l'amo del Madrid, això sí, amb permís del totpoderós Florentino. Sembla fàcil de dir però molt complicat d'executar.

El gran problema de Mourinho és que la seva etapa com a entrenador del Madrid ha coincidit, afortunadament, amb el millor Barça de la història, i contra això no es pot lluitar.

Florentino Pérez li ha permès i li permetrà tot, a Mourinho, perquè no té res més on agafar-se. Però tant alimentar el monstre, ha arribat un moment en què aquest s'ha descontrolat. Sovint Mourinho porta les coses a l'extrem i es torna antipàtic, groller, maleducat i molt prepotent, tant que fins i tot és capaç de justificar el posar el dit a l'ull de Tito Vilanova. Tot això pot agradar molt a l'aficionat madridista i al mateix Florentino, però el resultat és que el Madrid comença a ser l'equip de futbol menys estimat d'Espanya.

O Mourinho canvia la seva actitud i es torna més humil i respectuós amb tot el que l'envolta o el Madrid tindrà un problema molt greu.

I el que li passa a Mourinho també li passa a la seva gran estrella, Cristiano Ronaldo, que és un grandíssim jugador però que té dos grans problemes: un es diu Leo Messi i l'altre és la seva prepotència. A partir d'ara no només haurà de superar els defensors dels equips rivals, sinó que haurà de fer front a unes aficions que tindrà sempre en contra. I és que no es pot ser tan guapo ni tan ric, què hi farem.