I Messi d'extrem dret
Tornar enrere per continuar endavant. Guardiola va fer ahir una regressió tàctica per enviar el seu equip a guanyar un partit sempre complicat, com sol passar després de les pauses per les seleccions. Enllaminats com estem amb el 3-4-3, Guardiola va plantejar el 4-3-3 ortodox de la seva doctrina futbolística Un retorn als orígens. Fins al punt que Leo Messi va tornar a jugar d'extrem dret. S'esperava una sorpresa tàctica de Guardiola a Cúper. Era aquesta. Ni va posar Piqué de mig centre per guanyar un migcampista, ni va col.locar Alves de mig o d'extrem. No, la sorpresa va ser treure Messi del lloc de “davanter mentider”, com diu ell, i situar-lo enganxat a la banda dreta. L'esquema tàctic del Racing potser no va trontollar de seguida, però va quedar guerxo per força. Per la força desestabilitzadora que acapara Messi jugui on jugui.
Però el partit que van prefigurar els dos tècnics no era de cops d'efecte. Era de desgast. Cúper ho va fiar tot a l'ordre i la reducció d'espais. Guardiola va preveure un rival compacte i va plantejar un desplegament sòlid. La badada era el pecat capital per a tots dos. El Barça sabia que seria difícil trobar espais per a les passades i que la circulació de la pilota seria dificultosa i que, per tant, el ritme de joc i la fluïdesa no serien els que li agraden. La determinació i la disciplina van ajudar el Racing a imposar-se d'entrada. No només mantenia a ratlla els blaugrana, també arribava a les rodalies de Valdés. El Barça, però, estava preparat per a un partit llarg i dificultós, i a més va encaixar el cop de la lesió de Piqué. I la creativitat que, en teoria, perdia per jugar amb quatre defenses, la guanyava ajuntant al mig Xavi, Iniesta i Thiago. La resta, treballar bé i paciència. Fora que dins de tot aquest ordre tàctic es pogués sorprendre els de Cúper amb gols fora del catàleg tàctic presentat. Així va ser. El primer gol el van fabricar Iniesta i Messi enmig de sis defenses i el porter. Tàcticament no va fallar res en el Racing. Però la genialitat no es pot defensar: 1-0. No hem fet res malament i ja perdem, pensaven els cantàbrics. I si hi ha un altre recurs que el Barça no explota és el que va causar el segon gol: jugada de Pedro per la banda esquerra per acabar penjant la pilota a l'àrea, i rematada de cap d'un mig creatiu, Xavi. El Racing no tenia la sensació d'haver tingut cap fuita però ja perdia per 2-0. I el Barça semblava un d'aquells assassins a sou de les pel·lícules que sembla que no han fet res però ja n'han liquidat uns quants.
La segona part era per ser pràctics. I per no cansar-se més del compte. La recepta és sabuda: dosis massives de combinació de pilota. El Barça es va defensar eficaçment atacant amb ordre. Va ser l'hora dels especialistes: Iniesta, retornat de la lesió, va fer un recital d'interpretació del partit i de detalls sublims. Xavi va dictar una lliçó de direcció. I Thiago no va desentonar, que a aquest nivell és un altíssim elogi. Hi va haver temps per al penal de rigor no xiulat a Messi. És igual, va marcar al cap d'un minut. Miri endavant o enrere, el Barça juga i guanya com sempre.
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024