El Tour del 2012 té un bon recorregut per a Miguel Indurain. Per a l'Indurain dels anys noranta, és clar. No és el recorregut ideal perquè li faltarien encara uns quants quilòmetres més de contrarellotge, però el guanyador dels Tours del 1991 al 1995 seria, si es pogués fer un viatge en el temps, un dels favorits a guanyar el Tour del 2012. Tot això ve pels comentaris sobre l'increment del quilometratge de les etapes de lluita individual contra el cronòmetre en el recorregut que es va presentar ahir. En el proper Tour hi haurà 96,1 quilòmetres –pròleg de 6,1, una etapa de 38 i una altra de 52– de contrarellotge. A tall de comparació, en el Tour d'aquest any hi va haver una cronometrada individual de 42 quilòmetres i una per equips de 23.

Encara bo que Cadel Evans ha trencat aquest any la ratxa de cinc victòries consecutives dels ciclistes espanyols en el Tour, que si no, encara hauríem llegit o escoltat que els francesos havien dissenyat un Tour per evitar un altre triomf espanyol. Alberto Contador i el seu director, Bjarne Riiss, ja van dir ahir que el recorregut era per a Cadel Evans, cosa que l'australià va reconèixer. I Andy Schlek va afirmar que haurà de millorar molt en la contrarellotge. Tothom està d'acord que els especialistes en la contrarellotge seran els grans beneficiats en el Tour 2012.

I quin problema hi ha? El ciclisme espanyol viu en la gran contradicció entre la gran tradició dels seus escaladors i el fet que la seva gran icona, Miguel Indurain, no ho era. En la seva època, Indurain era el millor, amb molta diferència, en la contrarellotge i estava al nivell dels millors escaladors –sense ser-ne un especialista–. El problema que hi ha ara amb els 96,1 quilòmetres contrarellotge del proper Tour no existia en els anys noranta. Uns anys en què cada vegada que presentaven el Tour entre el 1992 i el 1996, havíem d'escoltar i llegir que els organitzadors feien un recorregut anti-Indurain. I quin era el fet que provocava aquesta afirmació? Doncs que la distància de les etapes contrarellotge o es mantenia o anava disminuint. L'any 1991, el de l'eclosió d'Indurain, el Tour va tenir 136 quilòmetres de contrarellotge individual més 36 per equips. El 1992 van ser 136 i 63; el 1993, 115 i 81; el 1994, 117 i 66; el 1995, 108 i 67, i el 1996 –quan va acabar la ratxa del navarrès– 73 i 30. En aquells anys no hi havia cap problema que hi hagués etapes llargues contra el rellotge. Ara sí que hi ha problemes. Quina és la diferència? Que ara aquests que es queixen no tenen cap especialista com el tenien llavors.

Contador també va dir ahir que tampoc li va anar tan malament el 2007 –la seva primera victòria–, un Tour que va tenir 117 quilòmetres contrarellotge. Ni a Óscar Pereiro el 2006 –115 quilòmetres–, ni a Carlos Sastre el 2008 –83 quilòmetres– que no eren precisament molt destres en la lluita individual contra el rellotge. En les victòries de Contador els anys 2009 i 2010 sí que va baixar el quilometratge de les contrarellotges: 56 en individual i 39 per equips el 2009 i 61 en individual el 2010.

Igual que ningú guanya una lliga de futbol perquè l'ordre dels partits sigui d'una manera o d'una altra –tot i el que pensi Mourinho–, tampoc es guanya el Tour el dia de la presentació. Això ho sap tothom. Igual que sap tothom que les curses es guanyen a la carretera i que els segons compten igual encara que la carretera faci pujada, baixada o que cada corredor hagi d'anar tot sol, contra el vent i contra tot.