Com que es tractava de ser pràctics, el Barça va fer la feina. Tres punts al sac. El Barça va ser tan pràctic que va saber marcar el segon gol abans que la diferència mínima de tot el partit es convertís en un perill. Hi havia el record del partit contra el Milan. Però ni el Barça ni el Viktoria són italians. Ni per bé ni per mal.

El Viktoria Plzen se'n va anar miraculosament al descans perdent per 1-0. Segurament la virtut més destacable que va exhibir va ser que no va tenir cap atac de pànic. En només dos minuts ja podia estar perdent per 2-0, però va sortir il·lès de la sortida fulgurant del Barça. Fulgurant no per la velocitat ni l'empenta, sinó per la determinació per encarar la porteria de Cech. Es veia venir el gol. Va arribar abans del minut deu, a partir d'una doble combinació meravellosa entre Messi i Iniesta, que abans de batre el porter va exhibir altre cop el driblatge que va mostrar en la jugada del tercer gol contra el Racing, en què es canvia la pilota de peu aixecant-la enlaire. Una delícia més al seu ampli repertori. Es preveia una claudicació dels txecs. Però no. Al contrari. Van de mostrar la seva millor qualitat per afrontar el partit: no es posen nerviosos. Ni por escènica ni atacs de nervis. El Barça intentava donar alegria al partit amb tota mena de jocs amb la pilota i el Viktoria només hi posava grisor i fredor. Aparentment, no els va pesar la responsabilitat d'estar jugant la lliga de campions ni d'estar jugant davant el millor equip del món. Ara bé, van córrer. Molt. Això, la seva enteresa i la voluntat de jugar la pilota quan la recuperaven els va salvar del naufragi que s'anunciava. També la falta d'encert del Barça en un piló de rematades, amb un xut de falta de Messi al pas inclòs, és clar. La serenitat dels txecs per no perdre gaires pilotes a prop de la seva àrea i la bona tècnica individual i col·lectiva per treure-la jugada van complicar la feina del Barça, que va haver de començar la majoria de les jugades des de la intervenció de Víctor Valdés. Amb més recorregut, al Barça també li va costar més descompensar l'equip txec. Molt poques vegades va agafar descol·locat el Viktoria, un equip equilibrat i ben organitzat. Però que havia corregut molt a la primera part.

Efectivament, a la segona part el Viktoria es va apilonar davant la seva àrea. I si va fer alguna excursió cap a terreny del Barça va ser més per treure's la pressió de sobre que per ganes. El Barça insistia. Tampoc no és un equip que es posi nerviós. Està molt segur del que fa. No arribava el segon gol. Però sí la jugada del partit. Messi va fer equilibris sobre la ratlla de fons, es va driblar tothom, però, com passava amb un parell de jugades cèlebres de Pelé, ara que es dedica a enviar missatges a Messi, la jugada del partit no va acabar en gol. El Barça insistia i el Viktoria resistia. Guardiola no sabia si canviar algú o alguna cosa. Es va passar més estona debatent-ho amb Vilanova que veient el partit. Finalment, Villa li va estalviar el dilema. Després sí, va entrar Keita. I Isaac Cuenca, un altre jove que debuta en partit oficial.