El Sevilla lluirà aquesta nit al Camp Nou un lema a la samarreta que diu: “Orgullosos de Andalucía.” Em sembla perfecte, redundant també. Perquè dono per fet que els andalusos s'estimen la seva terra. I si bé em mereix tot el respecte que vulguin viure la seva espanyolitat amb alegria, m'incomoda que ens la vulguin llançar a la cara.

Passa, l'hemeroteca sovint és fulminant, que el president sevillà José María del Nido, bocamoll de mena, havia arremès contra Laporta amb una virulència considerable en considerar que estava fora de lloc que aquest exhibís el seu independentisme, com si proclamar la seva catalanitat fos un pecat inconfessable. Era el 2009 i Del Nido, fent gala de la seva espanyolitat, sentenciava: “Juan Lapuerta comete un error garrafal al mezclar fútbol y política.” Ja els va alliçonar Carod-Rovira emfasitzant que ell era “Josep-Lluís, aquí i a la Xina Popular”. Però els espanyols són així, entenen que un nen magribí es digui Mohamed i no toleren, en canvi, que un nen català es digui Jordi, Pere o Joan.

La qüestió és que la samarreta del Sevilla és una resposta directa a un míting polític de Duran Lleida que va dir allò que tots sabem però que ningú gosa dir. Precisament perquè persones assenyades com el mateix Duran Lleida són els primers a desbarrar contra qui les diu. Ja se sap, els catalans som gent temorosa de Déu. Però ara va i Del Nido, que és més espanyol i castís que el monyo de la Pantoja, se'ns presenta a l'estadi utilitzant els seus jugadors i el seu equip per respondre al capitost de CiU al Congrés. Però no havíem quedat que no s'ha de barrejar futbol i política? Doncs bé, em pregunto si el proper president del Sevilla anirà a disculpar-se davant el president de la Generalitat (com va fer el president Rosell a Extremadura en un dels seus primers actes com a nou mandatari) per la fal·lera de Del Nido a esmenar-se a conveniència i barrejar, sense cap mena d'escrúpol ni vergonya, política (amb lletres de neó) i futbol.