Opinió

Preguntar-li l'edat a una dona

El poder de Jorge Mendes és il·limitat. I està per sobre dels resultats. És el signe del negoci del futbol avui dia

El negoci que té Jorge Men­des és molt lucra­tiu, però ell mateix es cuida molt que els seus bene­fi­cis no se sàpiguen. L'hi ajuda el fet d'haver creat un con­glo­me­rat d'empre­ses que pro­jec­ten més opa­ci­tat sobre els diners que mou. “Això és com pre­gun­tar-li l'edat a una dona”, sol res­pon­dre quan se li demana pels seus bene­fi­cis. Jorge Men­des és el repre­sen­tant de moda en el món del fut­bol. I últi­ma­ment el lloc on passa més temps tre­ba­llant és Madrid. No és estrany, ja que el seu millor cli­ent en els últims anys és el Real Madrid. Hi va col·locar el fit­xatge més car de la història del fut­bol Cris­ti­ano Ronaldo, per 95 mili­ons d'euros, i hi té almenys qua­tre titu­lars més: Pepe, Car­valho, Coentrão i Di María. I, és clar, l'entre­na­dor, José Mou­rinho. Igual com a la setan­tena de fut­bo­lis­tes que con­trola la seva agència de repre­sen­tació Ges­ti­fute se l'ano­mena la qua­dra, del nucli de poder en el club blanc ara se'n diu el clan dels por­tu­gue­sos. El pri­mer juga­dor que hi va col·locar va ser el cen­tral Pepe per 30 mili­ons d'euros, una xifra con­si­de­rada fora de mer­cat. Una cosa sem­blant ha pas­sat aquest estiu amb el fit­xatge de Coentrão per 25 mili­ons, un altre preu des­me­su­rat. Però des de fa temps les prin­ci­pals ope­ra­ci­ons en el món del fut­bol tenen el segell de l'agent por­tuguès de moda. El seu poder és tan gran que els preus els deci­deix ell. I els clubs els paguen.

El pri­mer negoci d'èxit de Men­des va ser una cadena de vide­o­clubs que va mun­tar men­tre era juga­dor del Via­nense, i les seves dots comer­ci­als es van demos­trar quan va pro­po­sar al club que juga­ria sense cobrar a canvi que li cedis­sin l'explo­tació de la publi­ci­tat del camp. Com a agent de fut­bo­lis­tes va debu­tar amb el por­ter Nunes, a qui va acon­se­guir tras­pas­sar al Depor­tivo de Len­doiro el 1997 per menys de dos mili­ons d'euros. Des de lla­vors, ha aca­bat cons­truint un imperi que cada estiu mou entre 150 i 200 mili­ons d'euros en tras­pas­sos. Men­des ha sabut seduir els juga­dors perquè no els cobra comissió, ha fet que siguin els clubs els que li paguin, un avan­tatge com­pe­ti­tiu res­pecte als altres agents. També té clar que és molt bo tenir bona premsa, i ho acon­se­gueix mal­grat que amb prou fei­nes ha con­ce­dit qua­tre entre­vis­tes des que va començar en aquest negoci. Els seus juga­dors l'ado­ren, perquè els deixa molt clar que només s'han de dedi­car a jugar i que la resta és cosa seva. La seva última inno­vació és un fons d'inversió que com­pra els drets de juga­dors que es reva­lo­ren a par­tir de tras­pas­sos, un sis­tema que la FIFA està inves­ti­gant per pos­si­ble con­flicte d'interes­sos.

Però, fins ara, el poder de Men­des és il·limi­tat. Fins al punt que es diu que en el seu club de referència actual, el Madrid, no es mou res sense que ell ho sàpiga i ho deci­deixi, i n'hi ha que diuen que influ­eix en les ali­ne­a­ci­ons com ho fa en la selecció por­tu­guesa. I ell, no com altres, està per sobre dels resul­tats. És el signe del negoci del fut­bol d'avui dia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)