L'últim partit entre els dos equips de Manchester abans del de diumenge va ser la Community Shield, l'equivalent a la supercopa, el 7 d'agost. El United es va emportar la copa per 3-2. L'equip de Roberto Mancini se n'havia anat al descans amb 0-2, amb gols de Lescott i Dzeko. Però el United va frustrar el seu rival local amb un gol de Smalling i dos de Nani, l'últim al minut 93. El gat vell Alex Ferguson va llançar un missatge al veí nou ric amb pretensions: la primera autoritat és el United.

El Manchester United és l'equip més important d'Anglaterra, amb més títols de lliga que cap altre, 19, i una referència mundial, amb tres copes d'Europa. Fins ara el Manchester City havia estat el parent pobre de la ciutat, tant pel que fa a títols com a poder econòmic. Des de fa tres anys, en què el club va passar a mans del xeic dels Emirats Àrabs Sulaiman al-Fahim, el City és el parent ric. Però esportivament les últimes tres temporades ha quedat per sota del United, malgrat que el xeic s'ha gastat 430 milions d'euros en fitxatges i 350 més a a mantenir el bloc de jugadors. De fet, més d'onze titulars de la plantilla que dirigeix Mancini estan entre els cent més ben pagats del món. Però les tres temporades senceres que Al-Fahim ha vist el seu equip han estat decebedores, tenint en compte la inversió. Tampoc el joc de l'equip ha estat a l'altura de les circumstàncies. I mentrestant, el United ha continuat guanyant lligues i si no ha guanyat més Champions ha estat perquè s'ha trobat amb el Barça. Ferguson ha venut més jugadors importants que els que ha fitxat, en una economia de crisi en el fins ara veí ric de Manchester.

Des de diumenge, però, l'hegemonia futbolística a la ciutat del nord d'Anglaterra pot haver començat a canviar. L'1-6 del City a Old Trafford no és una anècdota. Potser és un resultat exagerat si es va veure el partit. Però també és la pitjor derrota de la vida de Sir Alex Ferguson, com ell mateix va reconèixer. Per ser un partit de lliga de la novena jornada, déu n'hi do. A més, el City és líder de la lliga amb cinc punts més que el seu màxim rival. Queda molta temporada i el United no és dels equips que llencin tovalloles. Però mai com ara els senyals que emeten els dos equips indicaven un sorpasso a Manchester. No és només aquest resultat concret i els que han fet que i hagi cinc punts de diferència. És el joc dels dos equips, la consistència que mostren. El United està en un procés de relleu generacional, s'ha entendrit. El City, en canvi, és l'opulència feta plantilla. A Mancini li sobren jugadors de primera classe per totes bandes. Però el millor per a ells és que, a pesar del tarannà conservador del tècnic, ara juguen com a equip i ho fan molt bé, guiats per jugadors com Silva i Nasri i amb un arsenal a davant superior al que i ha mig calcio. Els diners sols no solen fer bons els equips. S'hi fan amb futbolistes que juguen a futbol. Això sí, encara s'ha de veure el City en els partits decisius.