15 curses, 751 quilòmetres, 45.000 metres de desnivell i 77 hores amb un dorsal. 13 victòries i 5 continents. Són només xifres d'una temporada però totes cosides responen a un dels màxims exponents de l'esport català, sovint més valorat fora que a casa nostra. Kilian Jornet és el número u mundial de les curses de muntanya. Fa anys que se supera, que esmicola rècords, que protagonitza gestes. El títol del seu llibre Córrer o morir ajuda a entendre per què en Kilian fa el que fa. Ell mateix ha explicat moltes vegades que la muntanya és el seu hàbitat natural (es va criar al refugi de muntanya de Cap del Rec, a la Cerdanya). Fa la seva feina en el lloc que més estima i respecta. Fa el que més li agrada. Però hi ha d'haver una motivació extra només a l'abast d'uns escollits per excel·lir com ho fa ell. L'últim repte ha estat completar amb èxit les Cinc Curses, Cinc Continents. Ha guanyat les cinc curses de muntanya més prestigioses de cada continent. I aquesta motivació extra el condueix fins al plaer del dolor. Segons estudis neurocientífics, el plaer i el dolor emanen de la mateix part del cervell, fins al punt que un neurocientífic seria incapaç de distingir pels impulsos que emet el cervell si dues persones fan l'amor apassionadament o estan estomacant-se de valent. El filòsof John Stuart Mill explica que el plaer i el dolor rarament existeixen separats, sinó que gairebé sempre es troben units, i la mateixa persona sent plaer segons el grau de virtut que assoleix, i dolor per no haver-ne assolit més. L'exigència física i mental dels desafiaments d'en Kilian són fora del que és comú. I més d'una vegada ha arribat a fantasiejar que és un animal perseguit quan competeix per persistir. Situacions extremes, límit, doloroses que culminen en la recompensa plaent de la victòria. Un dels seus lemes és “deixa que l'instint guiï els teus passos, ell et portarà on més estimes”. I en aquest camí sempre l'acompanya el plaer del dolor.