Així de memòria, de proeses de futbolistes veterans ara només em vénen al cap les imatges dels gols de Roger Milla a Colòmbia en el Mundial d'Itàlia 1990. El davanter camerunès tenia 38 anys i va classificar la seva selecció per als quarts de final amb els seus dos gols. El segon és una imatge inoblidable que va coprotagonitzar el porter Higuita. El peculiar porter colombià, aficionat a sortir de la porteria i pujar conduint la pilota, va voler fer una combinació amb un defensa i se la va deixar prendre per Milla, que va exposar-lo a un ridícul estrepitós i va marcar a porteria buida. Milla encara va jugar amb el Camerun el mundial dels Estats Units de quatre anys després. I amb 42 anys va ser capaç de marcar un gol a Rússia, i d'aquesta manera es va convertir en el jugador més vell que ha marcat un gol en el mundial. Impossible no commoure's amb aquell gol.

He pensat en Roger Milla quan m'he preguntat quin podia ser el secret de la magnífica arrencada de temporada del Llevant. Segur que una part del secret és allò que deia Valdano: “El futbol és un estat d'ànim.” Efectivament, quan les coses surten bé un dia i després un altre és més fàcil que el tercer dia i el quart i fins vés a saber quan continuïn sortint bé. Això ajuda a explicar que en l'últim partit el Llevant fos capaç d'acabar guanyant la Real Sociedad, després que l'equip basc s'hagués avançat 0-1 i que fes l'empat a dos quan només quedaven cinc minuts. Un gol de Rubén Suárez en l'últim sospir del partit manté els valencians al capdavant de la classificació. I aquí potser arribem a la part important del secret: la majoria dels jugadors del Llevant estan vivint una segona joventut, passada la trentena. Rubén mateix té 32 i havia entrat en el lloc de Barkero, que té la mateixa edat. El porter Munúa té 33 anys; Javi Venta, 35; Ballesteros, 36; Nano, 31; Juanfran, 35; Del Horno, 30; Valdo, 30; Juanlu, 31, i Farinós, 33. N'hauríem fet més via dient que de l'onze titular, només Iborra (23) i Koné (27) baixaven de la trentena. També va jugar l'exjugador del Barça Xavi Torres, de 24 anys, a punt de fer-ne 25. La majoria d'aquests veterans, a més, no és que hagin jugat junts molts anys. No. Un ve d'aquí, l'altre d'allà i quasi tots han jugat en un piló d'equips i a diverses categories. Descartats pels seus equips, molts d'ells s'han ajuntat en aquest sorprenent Llevant per demostrar que en el futbol l'edat no ho és tot. O sí. I que a vegades val més tenir molts anys que ser un jove insolent.

Aquesta aventura del Llevant no deixa de ser un episodi carregat de romanticisme. I més en aquesta societat en què vivim que jubila l'experiència amb un atreviment temerari. Els jugadors del líder de primera no s'avergonyeixen gens de ser veterans. Al contrari, ho viuen amb orgull. Durarà el que durarà, però mentrestant val la pena viure el present tan intensament com ho estan fent ells.