Opinió

No fer el ridícul

El Barça ha guanyat molts títols i ha jugat molt bé. Però també se n'ha de valorar la consistència i l'estabilitat

Pep Guardiola va dir ahir que el seu equip pot jugar més bé o més malament, poca estona o més estona, però va ser rotund a l'hora d'afirmar que en més de tres anys no ha fet mai el ridícul. Una manera de dir que els seus jugadors sempre han corregut, sempre han lluitat, sempre han estat fidels a l'estil, sempre han buscat la victòria. Un dia rere l'altre, cada partit, en totes les competicions, sense menysprear mai cap rival. L'entrenador va defensar els seus jugadors de les opinions, més que anàlisis, sobre una baixada de rendiment. “No hem fet mai el ridícul.” Guardiola sap de què parla. Coneix el seu equip (“sé el que veig cada dia”, sol dir) però també coneix la història del Barça. Si ho mirem amb una mica de perspectiva, i d'això els que ja comencem a tenir una edat cada vegada en tenim més, en podrem dir ridícul o falta de constància o inestabilitat. O simplement, idiosincràsia.

Posem un exemple i ens entendrem. La referència històrica de golejades del Barça continua sent el 9-0 que el Barça va encolomar al Rayo Vallecano el 14 de gener de 1979. Insuperable encara. Però posem-la en context. L'anterior partit a casa abans del 9-0 en la jornada 16 de la lliga 1978/79, el Barça també havia golejat el Saragossa (5-0). Però entremig, havia perdut al camp de la Real Sociedad (2-0). Ara bé, el més revelador són els quatre resultats que van seguir el 9-0: 1-1 a Sevilla, derrota 2-1 al camp del Racing, 1-1 a casa amb el València i 1-0 a Salamanca. Després del 9-0, el Barça de Lucien Müller, que no tardaria a ser rellevat per Rifé, no es va tornar a retrobar amb la victòria fins la visita del Madrid el 17 de febrer: 2-0. Això sí, com era costum, la lliga la va guanyar l'equip blanc. El Barça, que va fer 69 gols (el Madrid, 61), va acabar quart, rere l'Sporting i l'Atlético. És un exemple, però també el senyal d'una llarga època. El ridícul sol ser una situació puntual, però aquells eren anys d'inconstància, d'inconsistència, d'inestabilitat. Fins i tot el Dream Team de Cruyff o l'equip de Rijkaard van tenir ensopegades estrepitoses.

Amb Guardiola, el Barça ha aconseguit molts títols i ha jugat molt bé. Però alguns també valorem que hagi trencat amb aquesta tradició d'inconsistència. Això té molt valor. I és el que reclama Guardiola quan es jutja el seu equip, els seus jugadors. Coneixent una mica aquest equip, segurament s'han de buscar els motius de la frenada golejadora en els pics de preparació física. A part de l'arrencada exigent de la temporada amb la supercopa, els preparadors tenen enfocat el desembre com a punt àlgid de preparació, amb el Mundial de Clubs i el clàssic al Bernabéu. I això comporta moments menys fins com el d'ara, que probablement es resoldrà amb una incidència mínima en els resultats.

És un equip inusualment estable pel que fa a la història del club. Ara bé, no s'ha de descartar que qualsevol dia d'aquests esborri també aquell 9-0 del capdamunt de l'estadística de golejades.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)