Guanyar títols, millorar estadístiques, superar rècords, ser líder, resistir imbatut, ser el pitxitxi de tots els temps, jugar tots els minuts, ser capità, jugar a Europa per primer cop, ascendir de categoria, marcar el primer gol en l'elit, debutar a primera i a l'equip dels teus somnis... Innumerables són els objectius, propòsits i reptes al llarg de la vida d'un esportista. Fer-los realitat és, per a tots ells, tocar la plenitud i la satisfacció personal. I ser testimoni d'un èxit és el que realment fa gran l'esport.

Com a periodista és un plaer seguir de prop mil i una històries de futbolistes que lluiten des de la passió per aconseguir la felicitat. Però no hi ha res més emocionant que veure un futbolista emergir del pou a còpia de lluita i superació. Tant de bo Julián sigui el proper exemple. Les lesions li impedeixen ser futbolista, però no mantenir viva la passió pel futbol. Veure'l triomfar en una banqueta i superar l'obstacle més gran que li ha presentat la vida seria el seu triomf més important. Casos com el d'Hèctor Simon (Sabadell) i Sergio Sánchez (Màlaga), que ni un dramàtic accident ni un problema cardíac han impedit continuar ser feliços amb el que més els agrada són lliçons que han de servir de guia a Julián. Ell va penjar les botes prematurament i obligat, però el futbol no s'acaba jugant.