Cultura i futbol

Un diu­menge d'aquells que hom sem­pre enyora quan més temps passa. Dia plujós, una mica fosc, tris­toi, però entra­nya­ble. Bé, penso d'inici, xoparà el terra res­sec, mullarà els camps, però després em començo a pre­o­cu­par i ales­ho­res em ve a la memòria Rai­mon –“ Al meu país la pluja no sap ploure...”–. Con­vi­des els teus a anar a la Fun­dació Miró a veure l'extra­or­dinària antològica, hi ha cua per entrar,i com a alter­na­tiva anem al MNAC (Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya) a l'expo­sició tem­po­ral de foto­gra­fies de la guerra La maleta mexi­cana. A més, encara hem de fer espai per anar a l'expo­sició que el Congrés Excur­si­o­nista de Cata­lu­nya fa a la seu de l'IEI ( Ins­ti­tut d'Estu­dis Iler­dencs), i encara...

Preciós, el país bull d'acti­vi­tats cul­tu­rals, però anant pel car­rer sents que algú parla de fut­bol mati­nal, i ales­ho­res et des­llu­ei­xen el matí. Hi ha qui només entén de diners, d'entra­des i de sor­ti­des en el deure o l'haver, gent que des de les més vari­a­des òpti­ques tot ho con­ver­teix en euros. Hora­ris en par­tits mati­nals només per omplir tota la gra­e­lla tele­vi­siva de la jor­nada de fut­bol. Recor­des també de les imat­ges dels camps buits de molts països lla­ti­no­a­me­ri­cans. Lògic, fut­bol tot el dia per tele­visió treu la gent dels esta­dis. A més, ofe­guen la resta de clubs de fut­bol i els esports més mino­ri­ta­ris fan pam­pa­llu­gues.

Ni poc ni massa, és la dita del sen­tit comú per excel·lència. I aquí encara s'han de sumar Twi­ter i Face­book, en què el Barça gua­nya per gole­jada qual­se­vol altre equip del món.

Tot és agra­da­ble, però és bo ser crític i no obli­dar que el que fa dife­rent el Barça dels altres clubs d'arreu del món és el subs­trat cul­tu­ral, ideològic i iden­ti­tari, és a dir fut­bol sí, però ni poc ni massa. Esca­pant-nos d'aquest des­ver­go­nyits gua­nya­di­ners.

I per postres, San Mamés.